Bona pràctica del meu centre
Al
meu centre, i també a la meva aula, tenen una gran importància els
tallers d'experimentació, pero això en fan 1 o 2 cada mes. A
vegades de xocolata, altres per fer crespells, altres amb gelatina,
etc... Us descriuré el de xocolata que vàrem fer el mes passat a la
meva aula amb fotografies d'ambdós.
 |
| En aquest cas, els ingredients del taller de crespells |
La
mestra prepara els ingredients de la coca que finalment es farà, els
posa al carrito i explica cada ingredient. Els hi mostra el paquet de
farina, explica que és un ingredient de la coca i els hi posa un
muntet per a cada alumne. Ells estan asseguts a les cadires, per tant
van experimentat amb el primer ingredient: la farina. És interessant
veure com uns se la menjen sense cap tipus d'escrúpul, altres el
tasten i fan cares d'oi, altres es dediquen a jugar amb ella com si
fós sorra de la platja, altres la tiren per sobre d'ells com si fós
confeti, etc...
Després
ve el segon ingredient, per tant la mestra mostra un ou, explica que
per fer la coca es necessiten vuit d'aquests, i posa ous damunt la
taula. Alguns infants ni el toquen, altres l'esclafen mirant la
maravella que surt de dins, altres el rodolen, altres el xupen,
etc...
 |
| Manipulació amb farina, sucre, canyella i taronja durant el taller de crespells |
 |
| Miram a la mestra com fa la massa |
 |
| La pasta ja està feta, l'estenem i fem formes |
Després
el tercer ingredient, el sucre. És l'ingredient preferit per
excel·lència. En quant la mestra ensenya el paquet de sucre, els hi
posa un muntet a cada un, i això sí que sol ser unànime: se'l
menjen tot.
Per
altra banda, els donen el xocolata (un muntet a cada un), que se'l
menjen sense dubtar.
Després
els hi donen un muntet de canyella, que també l'emproven, altres no.
I per últim, un troç de taronja i un troç de llimona (si la coca
en du). En aquest moment sí que fa gràcia ja que pots veure els
infants que ja coneixen els sabors, i no tasten la llimona per molt
que li demanis, hi ha altres que se'l duen entusiasmats a la boca per
posar, finalment, una cara d'oi. Hi ha altres que decideixen no
tastar res i jugar, experimentar i manipular amb tots els ingredients
a la vegada.
La
mestra, de tant en quant demana que és el que els agrada més, uns
contesten que el sucre, i altres la farina, però és interesant que
mai contesten altre ingredient que no sigui aquests dos. Per altra
banda va introduint material per manipular com uns rodets, per
exemple. En el cas dels crespells, els motlles.
També
és interessant veure com hi ha alumnes que acaben en terra
reboçant-se amb la farina, n'hi ha d'altres que no es taquen gens,
altres que duen farina fins les celles o els calçons, etc...
Mentre
segueixen manipulant amb els materials, la mestra fa la coca de
manera que tots els infants la vegin, tira els ingredients a mesura
que els dona als infants els seus. Comença a mesclar un poc, fins
que la massa està un poc consistent, aleshores es passetja per les
taules i els infants agafen la pala, i remenen un poc. Després la
mestra emplena la safata amb la massa, i deixa un poc al bol. Va
passant per als infants un per un, donant-li la pala per remenar, i
en aquests moment deixa la llibertat de que l'emprovin, que fiquin la
mà,...
 |
| Provam el producte finalv |
Quan
ja hem acabat (normalment són 3 quarts d'hora), ens feim netes les
mans.
Aquests
tallers es fan aula per aula, tant de 0-1, d'1-2 i de 2-3. És clar
que la meva práctica descrita és la de 2-3 que tal vegada té un
altre enfocament i es du a terme de manera diferent, però les altres
aules també fan aquests tallers, tal vegada d'una forma distinta.
Es
du a terme a les aules, asseguts a les cadires inicialment. Després
com hem dit, hi ha infants que acaben en terra jugant.
Es
fa de 10 a 11, quan toca l'activitat programada, ja que tots els
tallers estan programats al claustre mensual.
L'objectiu d'aquesta pràctica és la lliure manipulació d'elements diaris i
quotidians, així com donar-lis l'oportunitat de explorar,
investigar, experimentar i manipular amb materials impossibles de
manipular al seu ambient familiar.
Promou
un aprenentatge per mitjà d'una experiència pràctica, palpable i
manipulable.
He
pogut observar que els infants gaudeixen molt més dels materials no
estructurats, que d’aquells més comercials, ja que amb els no
estructurats, poden crear infinitat de jocs diferents. Crec
que el principi que fomenta aquesta pràctica és l'aprenentatge per
mitjà de la manipulació directa.
Aquesta
proposta fa que els infants gaudeixin de la part lúdica i expressiva
de la exceprimentació i desenvolupin actituds i accions relacionades
amb la recerca, les comprovacions, hipòtesis sobre el resultat de
les accions, la deducció...
En quant als alumnes invisibles i amb preferències, per
al mestra és clar que hi ha alumnes amb els qui té més afinitat o
més estima. En aquests alumnes els hi dona un tipus de preferència,
com donar-lis més material per manipular, donar-li qualque tipus
d'instrument per manipular, fer-li més quantitat de fotografies a
ells que els altres... Per altra banda, els alumnes que tenen quasi tots els objectius de
l'etapa adquirits, són el suficientment autònoms, saben treballar
en grup, són respectuosos amb els altres, acaten les normes, són
els que passen desapercebuts, sense quasi cap intervenció de la
mestra, en aquesta pràctica i en tot el dia en general. A la meva
aula hi ha una nina amb aquestes característiques. La mestra diu que sap que ho fa molt malament, i que això no hauria de passar,
però tenint altres alumnes més conflictius, creu que és lògic
que, inconscientment, no li presti l'atenció que ella mereix.
El
centre està molt satisfet amb aquestes pràctiques, per això, a les
reunions de claustre sempre en proposen una o dues per al mes següent. En
general, estan molt contents, i la mestra també, per això quasi
cada any repeteix els mateixos tallers. Elles diuen que és una
manera de aprendre autònomament, deixant la llibertat per manipular
(encara que ho facin o no), és una manera de conéixer el món que
els envolta descontextualitzat de com farien la coca amb la seva mare
a ca seva, amb els típis “no et taquis, no tiris això en terra,
etc...”. Per aquest motiu estan contentes de poder donar
oportunitats com a aquestes als infants. En
el centre no és com una cosa innovadora que aquest mes es farà,
sino que és mes bé una costum, una cosa ja molt adquirida, que no
es demana, simplement es proposa al claustre sense cap tipus de dubte
de que es farà.
Per acabar, com tot, la pràctica em suggereix preguntes o dilemes, em fa reflexionar bastant, i em fa reelaborar les meves idees
establertes anteriorment. Com per exemple, el perquè no fan els
infants la coca de principi a fi, en contes de posar muntets a la
taules? O perquè no donen un munt de masa a cada infants per
experimentar amb aquesta pasta que és tan interessant per a ells?
Crec que hi ha uns aspectes bàsics per a qualsevol pràctica docent:
-Favoréixer
l'autonomia
-Favoréixer la Imaginació
i creació
-Variables
didàctiques per facilitar o dificultar la tasca
-Seguretat
-Significativitat lògica
-Saber escoltar
-Respectar els ritmes individuals
-Crear un clima adequat i positiu
