Millores a l'aula

Arrel de la realització d'un projecte de millora al centre, les meves companyes i jo vàrem decidir fer-lo de les aules, ja que pensàvem que els hi mancaven unes quantes coses. A la meva aula ja ens em posat en marxa, i hem elaborat el plafó del bon dia i el de quin temps fa, com podeu veure a la fotografia.

L'hem el·legit perquè es veia una clara necessitat de formar la identitat dels infants d'una manera diferent, de tenir en compte els infants que no venen, de fer-los donar compte del seu voltant, etc..

El del bon dia encara no l'hem engegat, però el del temps sí. Els infants cada matí surten a veure per la porta de l'aula el temps que fa, i a continuació un d'ells enganxa l'etiqueta adequada. És interesant veure com moltes vegades diuen que plou quan fa sol, i a l'inrevès. Crec que durant el dia a dia, ells s'abasaran i ho entendran millor paulatinament.

En general, l'aula ja comença a tenir un altre color arrel de les millores que, poc a poc, anam introduint.

Fortaleses i oportunitats

DE CENTRE

FORTALESES	OPORTUNITATS
-Comunitat petita i acollidora -Treball per projectes -Traspàs eficient de la informació -Participació global als proyectos de centre -Plantejament transversal de las competèncias básiques -Relació amb les famílies	-Parc -Col·legi al costat de l'institut -Piscina municipal -Platja -Zona tranquila amb poc tràfico -Nivel socioeconòmic alt -PAC

D'AULA

FORTALESES	OPORTUNITATS
-Dimensions -Espais -Tutories -Comunicació entre aules -Presència +1 -Treball per projectes -Bona convivència a l'aula -Implicació en la resolución  de conflictes a l'aula -Treball del docent por petits grups/equips -Importància a la autonomia -Importància als hàbits i a les rutines -Experiència de la professora	-Espais -Dimensions -Luminositat -Parc -Platja -Nivell socioeconòmico alt

Bones pràctiques 0-3

JUGUEM AMB MAGRANES

Es tracta d’un taller d’experimentació a una aula 0-3 quan comencen a caminar. El taller es basa en experimentar lliurement amb les granes de les magranes, encara que disposen d’una sèrie d’eines per investigar-les i explorar-les com petxines, tubs, oueres, safates, rodets de pintar i…inclús les mans i els peus acaben servint com a eines d’experimentació, investigació i exploració de les magranes. Els infants acaben pintant paper continu amb els peus, fent un dibuix vermell.

Aquest taller m’agrada especialment ja que es tracta de material (les magranes) que manipulam a la vida quotidiana, i per als infants pot ésser  molt interessant trobar-les descontextualitzades del seu entorn de sempre, com pot ser la cuina, i tenir la gran oportunitat que no tenen a casa: la de manipular, experimentar, investigar, explorar, embrutar-se, etc..

Per altra banda, també m’agradat el fet de poder fer servir-les per coses que no són les típiques, com fer un dibuix per exemple. Per la seva seguretat també m’agrada la idea ja que són comestibles i segures per als infants. En quant a l’estètica de la proposta, també (segons com la preparis) pot arribar a ser molt atractiva per a ells. Encara que per la higiene no sigui del tot encertada, les bosses de plàstic solucionen per complet aquest obstacle.

TREBALL EN EQUIP

M’ha semblat molt emocionant veure 4 simples imatges i que m’hagin conmogut tant. Justament és aquest el motiu de perquè l’elegeixo entre els 3 que més m’han agradat, ja que es veu molt clar en imatges com poden arribar a ser els infants els uns amb els altres. Una simple fotografia que nosaltres com educadores veim cada dia a la nostra aula.

La experiència es basa en mostrar en 4 imatges reals la capacitat que tenen els infants per compartir, treballar en equip i fer amics. Primerament dos infants que comparteixen una bicicleta (en principi, individual). A l’altre fotografía hi ha un altre infant que empeny als dos infants de damunt la bicicleta, demostrant una clara capacitat de compartir i de paciencia.

A l’altra mostra dos infants compartint un paraigües  sota la pluja, que en dóna una clara idea de com són aquests infants. Finalment, aquests dos infants se’n van a la caseta a jugar junts (mostra la darrera imatge).

PODER ANAR A BEURE AIGUA

Aquesta experiència mostra un racó d’una aula d’infants ideat per poder anar a beure aigua. Té una gerra i una safata amb tassons de vidre. Els infants autònomament van allà quan tenen sed, agafen un tassó, miren quina mà és la més encertada per agafar la gerra, intenten no tirar aigua per dafora del tassó, miren de omplir el tassó el suficient perquè no hi hagi ni poca ni massa aigua, netejen amb un pedaç el que han tacat, beuen, i després deixen el tassó al seu lloc.

Em pareix una idea genial per a aquesta etapa per diferents motius. El primer és que fomenta molt la seva autonomía, ja que els infants autònomament s’apropen a aquest racó quan ells ho trobin necessari, no necessiten l’ajuda de ningú, i experimenten molt amb els utensilis de cuina. En segon lloc em pareix molt encertat per començar a aprendre idees lògiques, com la de abocar al tassó una quantitat suficient d’aigua. I en tercer lloc també l’el·legit perquè el trob molt útil i necessari a la meva aula on estic fent pràctiques, m’ha parescut una idea genial per fer amb ells ja que moltes vegades em demanen aigua i jo he d’anar fins la cuina per donar-li un poc d’aigua i d’aquesta manera, a més de fomentar l’autonomia, seria una manera de facilitar aquesta situació.

Valoració de les meves competències

Valor positivament la meva capacitat de treball en equip amb les meves companyes de pràctiques. El treball és fluid i es du a terme de manera molt coordinada, amena, però sempre molt estricta. Les tres en duim bastant bé i feim un molt bon grup de treball, jo personalment crec que som el suficientment responsable com per fer una bona feina en equip. 

Per altra banda també valor positivament la meva empatia amb els infants així com la meva autoavaluació i reflexió envers la meves actuacions amb ells. Cada dia és un aprenentatge nou, i sobretot jo, actuo per intuició, per això em valor en relació a les conseqüències dels meus actes, com per exemple la manera efectiva per a que els infants em facin mes cas, la manera d'actuar per resoldre un conflicte entre ells, etc...Per això crec que estic duguent una molt bona autoavaluació diària. A més a més, totes aquestes vivències les reflex cada dia al meu diari 

Com a punts negatius, senyal la meva capacitat per implicar i parlar amb els pares, ja que com no vaig tenir una presentació, ells no s'apropen a jo, i jo tampoc m'aprop a ells per por a fer-ho malament o ficar-me on no em toca, per això jo em qued al marge mentre la mestra tutora interactúa amb els pares. N'hi ha molts que ni tans sols saben qui som jo, perquè ningú li ha dit.

En quant a la participació i la gestió en l'escoleta, també em valor negativament, sobretot en el tema de les reunions de claustre, en què no particip gaire, ja que a la primera reunió vaig proposar i no els va agradar la idea. Arrel d'aquest dia, no vaig participar més, i no em trob amb moltes ganes de fer-ho, ja que crec que qualsevol cosa que hi aporti serà inútil perquè estan acostumades a fer les activitats i les coses de sempre, i no accepten molt bé les idees noves.

Centre d'educació infantil

Com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

L'escoleta a la que aniré a fer pràctiques me la imaginava molt gran a nivell físic. A nivell pedagògic me la imaginava molt semblant a la teoria que ens han explicat a classe durant aquests tres anys de carrera. Pensava que era una escoleta el més semblant a aquest ideal que ens han fet imaginar a la universitat, amb activitats amb sentit, consensuades amb els infants, donant-los la major autonomia possible en aquestes. Una escoleta constructivista en tots els seus sentits, donant i respetant els ritmes dels infants en tot moment, fent-los protagonistes del seu aprenentatge, i amb tot moment amb l'atenció, ajuda i guia de l'adult.

 Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Pens que l'escoleta 0-3 està més pensada per crear un clima molt afectiu, molt càl·lid, d'afecte i amor per als infants, ja que la majoria d'ells és la primera vegada que se separen dels seus pares per primera vegada (a excepció de la família), i això és un aconteixement molt important en la vida d'una infant, ja que passen molta d'angoixa, moltes ports i moltes males estones per aquesta dolorosa separació. Per això l'escoleta 0-3 ha d'ésser el més càl·lida, propera i afectiva possible, creant espais i rutines que aixì ho denotin. Com per exemple fer la migdiada a llitets individuals, deixar als infants que emportin els seus objectes personals, ésser molt carinyós amb ells, crear expais d'intimitat i seguretat, etc, etc.. Al contrari de l'escoleta de 3-6, que encara que ha d'ésser propera, i que també hi haurà infants que serà la primera vegada que es separin dels seus pares, crec que la mayoria tenen un poc més superada la separació, els bolquers, la parla, i moltes altres coses indispensables i molt importants en la vida d'una persona que ja s'han format. Però hem de tenir en compte que a l'escoleta 0-3 escoltarem les primeres paraules, veurem el primer pipí al vàter d'un infant, haurem de tenir molta cura i afecte a l'hora del canvi de volquers i el conseqüent control d'esfínters, veurem les primeres passes, les primeres bregues, les primeres “amistats” o millor dit, relacions entre iguals, els primers jocs, etc, etc..Per això l'escoleta 0-3 ha d'estar preparada tant pedagògicament, com físicament per a viure aquests moments tan importants i decissius de la vida dels seus alumnes, i en general, de qualsevol persona, ja que no oblidem que segons com siguin i es desenvolupin aquestes, els infants desenvoluparan un tipus de comportaments i personalitat o una altra.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L'acollida ha estat una mica diferent del que em pensava. Quan vaig arribar, els infants que ja havien arribat i la mestra estaven al final de l'aula. A mesura que arribàven els infants, s'acostaven a jo, i començàven a jugar amb jo com si em coneguéssin de tota la vida. Em va sorprendre que la mestra no em presentés ni als infants ni als pares que anàven deixant als infants a l'aula, tal vegada per què volia que ho fés jo, no ho sé. Per altra banda, també m'ha sorprès la diferència de reaccions en els infants; uns juguen amb jo des del primer minut, i d'altres encara no s'acosten massa a jo, ni em diuen paraula. A nivell d'aula, en general, la meva acollida ha estat decepcionant, ja que, a part de no presentar-me als infants ni als pares, des del primer dia la mestra de la meva aula em va encomanar una gran feina que crec que és feina seva (ja que l'aula la té casi buida), no fan bon dia, i per això em va encomanar que fés jo el mural del bon dia, el de la família, el de quin temps fa, el de com és el meu estat d'ànim i el racó de la cuineta. Tot això, jo tota sola, segons el meu criteri, i la veritat que em vaig quedar molt sorpresa negativament.

La mestra tampoc fa molt d'exemple per als infants, menja llepolies i els hi dona cada dia per berenar i tampoc usa un llenguatge adequat. Em va sorprendre també la gran quantitat de crits que els hi fan als infants, i l'escasa autonomia a l'hora de fer el ritual de menjar en general.

En definitiva, em queden moltes coses per veure, crec. M'agradaria veure moltes activitats interessants que ells fan, qualque sortida i com progressivament els infants em vagin coneixent i familiartizant en jo.

Concepte d'infant

Un infant és l'inici de la nostra creació, és la persona en el seu estat més pur, clar i sincer. El desenvolupament d'aquest infant en tots els seus nivells és la clau per a la seva etapa adulta.

Un infants és abans de tot, un ésser humà, però per a jo, és l'estat més especial que té l'ésser humà. És el moment de la vida en què una joguina rompuda serà la major de les preocupacions, en què tots som sincers, no deixam lloc per a l'engany ni la hipocresia tan comú en el nostre món dels adults. Els infants són criatures envidiables en tots els seus aspectes. Són l'expressió més pura de les emocions humanes, en què no hi ha rencor, falsedat ni cap tipus de maldat. És un ésser totalment bondadós, que no té la capacitat d'ocultar coses, d'ocultar la veritat, no té tampoc capacitat d'enganar, encara que sí tengui capacitat per no dir la veritat, la seva cara, és el mirall de la seva ànima, pero això pens que és l'estat més pur en què una persona ho estarà mai. És la inocència en forma de persona. Un infant juga tot el dia, i si no ho fa, és per qualque motiu, però podria jugar tot el dia, és el signe més clar de que un infant, és un infant. I així aprenen, treguent el suc de tots els seus jocs, per insignificants que pareguin per als adults.

Per això pens que potser l'estat o moment de la vida en què més feliços hem estat, i curiosament, del que menys ens recordam.

I la manera com ens desenvolupem quan som infants, en tots els nostres sentits, serà clau en la nostra formació com a persones, i per tant, tot el que envolta a aquest moment de la vida és esencial per a la persona; les persones que envolten l'infant, la manera com tracten aquestes persones a l'infant, els espais que oferim, la manera com els oferim, què ensenyam, com ensenyam, quan ensenyam, perquè ensenyam, etc...Per això l'etapa d'educació infantil crec que és un servei molt essencial per a la comunitat, ja que les mestres podem tenir una determinació bàsica i fonamental en el desenvolupament de les persones. Sens dubte, una gran responsabilitat, i a la vegada un gran repte, que pot esdevenir molt gratificant a nivell professional, i sobretot, personal.

La meva imatge de infància, es basa en què, cada infant té unes necessitats diferents, uns nivells de desenvolupament en tots els seus sentits, diferents també, i unes costums diferents, per lo que el tracte cap a ells, crec que també ha de ésser diferent. Per exemple, a la meva escoleta de práctiques es dorm a una hora determinada, i es dina a una altra, i tots fan la mateixa fitxa al mateix temps, i de la mataixa manera, però el que no es té en compte són  les individualitats, es té una imatge individualitzada de l'alumne, cosa que, no hi estic d'acord, encara que sé que fer-ho d'una altra forma, potser molt difícil, i fins i tot utòpic, ja que la societat, els pares, els horaris, el ritme de cada dia, etc...ens demana una certa estabilitat, que no és compatible amb l'atenció tan individualitzada com jo voldria

Una jornada a l'escoleta

Què fan en un dia típic els infants?

Quan arrib a les 9 del dematí, els infants de la meva aula, i els de l'aula de devora (la mixta), estan al passadís ja que la majoria es queden a matinet. Són amb la mestra que li toca matinet aquell determinat dia.

Com l'horari d'entrada d'infants és fins les 10, Na Marina (l'alumna de pràctiques de l'aula mixta) i jo, ens quedam al càrrec dels infants fins aquesta hora. Mentres tant les dues mestres es queden amb nosaltres, aprofitant per fer altres feines seves. Els infants juguen lliurement (a vegades, amb disfresses al passadís, altres amb peçes de construcció o a racons a l'aula mixta...). A les 10 anam amb tots els infants junts, a l'aula mixta (quan som al passadís), on segueixen jugant lliurement, fins que berenen (normalment un tros de fruita o un poc de suc).

Quan acaben de berenar, els dies que hi ha un anniversari, ho celebram tots plegats fins l'hora del pati. Quan no hi ha cap esdeveniment important, nosaltres ens anam a la nostra aula, i ells es queden a la seva. En aquest moment els infants fan l'activitat programada (alguns dies psicomotricitat, altres emplenar qualque fitxa, altres contar un conte, altres cantar...).

Quan acaben de fer aquesta activitat, surten al pati, una altra vegada l'aula mixta i la meva plegades. Al pati ens quedam na Marina i jo vigilant i les altres mestres (a vegades es turnen per anar a berenar).

De 11 a 12 és el pati. Quan aquest acaba, els infants de l'aula mixta se'n van a la seva aula, i els infants 2-3 ens anam a la nostra. És l'hora de rentar-se les mans per dinar. Vaig cridant als infants de 2 en 2 i els ajud a rentar-se les mans i a fer un pipí. Quan tots s'han rentat les mans, s'aseuen a les cadires de l'aula, i els hi pós el baberai. Arriba la cuinera amb el menjar, i va posant el menjar als plats, i jo els serveixo a la taula. Els infants començen a menjar a mesura que els hi pós el menjar a la taula. Així amb el primer i segon plat, i amb el postre (no s'esperen per començar a menjar). Menjen ells tots sols, i bastant bé (molts d'infants sempre repeteixen). A mesura que van acabant, i sense esperar als altres, es van aixecant per a què els hi llevi el baberai, els ajudi a rentar-se la boca i les mans i la tutora els posa el bolquer per a la migdiada (els que ho necessitin). Els qui no, fan un pipí.

Els llits elàstics ja estan col·locats en terra, ja que la tutora els col·loca abans de dinar. Aleshores, es van tombant. Quan tots els infants han acabat de menjar, s'han rentat i han fet pipí, es tomben. Jo els tapo amb edredons. Es queden adormits de seguida. I dormen des de que acaben de dinar (normalment 12:30), fins les 15:00 (hora en què jo ja me'n vaig).

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Una vegada al mes, es reuniexen les tutores d'aula de 0-1, d' 1-2, d' 2-3 i la de l'aula mixta (infants d'1, 2 i 3 anys mesclats) amb la coordinadora. Decideixen què fer cada dia del mes següent i com fer-ho. Després cada tutora té llibertat per fer-ho com vulgui, dins d'uns límits. Jo personalment vaig assistir a aquesta reunió, i decidiren això, però no comentaren res de l'avaluació. La tutora d'aula tampoc m'ha comentat res sobre l'avaluació, encara que des de que he començat només hem fet una fitxa per coloretjar.

A l'hora d'avaluar als infants, ho fan mitjançant una avaluació inicial, procedimental i final, com cada mestra cregui convenient, sempre dins uns límits.

Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Tenen poques rutines, ja que no fan el típic “bon dia”, ni canten cançons per a un fi determinat (ni abans de menjar, ni després, ni abans de surtir al pati). Les rutines són, bàsicament, rentar-se les mans i fer pipí abans i després de menjar. Fer la migdiada cada dia als seus llits elàstics individuals, i al aixecar-se, posar-se les sabates, fer un pipí i sortir al pati una altra vegada.

Les aules estan organitzades amb taules petites (de 4 alumnes cada una), i la mestra les organitza cada dia en funció de les necessitats del moment. Tenen un espai gros, buit (on posen els llits per dormir), on també poden fer qualque activitat que requereixi una rotllana. La meva aula específicament, només té el racó del cançoner, on hi ha un armari amb panderetas i una estora al sostre. Els altres espais tenen joguines sense ordenació, mesclades a calaixos. Les parets estan quasi buides, tans sols tenen un hipopòtam pintat a un paper, el racó del cançoner i un espai reservat per a les feines dels infants (però està buit, només posa el títol). A l'altra banda de l'aula, trobam els penjadors dels infants. A un cantó de l'aula, tenen la mascota de l'aula (una tortuga d'aigua), i l'altra mascota (un peluix d'un mono): na Chita.

Al sortir de la meva aula, sortim al passadís, on donen totes les aules. Aquest passadís té dues taules amb cadires, i a l'altra banda, trobam la porta del pati.

El pati és gran, i amb sostre tou a determinades zones. Té un tobogan i una caseta de plàstic. També tenen bicicletes. Al mateix pati disposa d'un bany que la mestra obri cada vegada que un infant vol anar-hi. També té una petita zona verda amb arbres fruitals, però està tancada i els alumnes no hi poden accedir.

L'horari de la jornada escolar está fet i penjat a l'aula, encara que fixant-me, no es segueix molt. De 7:30 a 10 és l'entrada dels infants. A les 10 és joc lliure, i a las 10:15 es berena. A las 10:30 fan psicomotricitat uns dies, d'altres tallers, altres dies fan una fitxa, i altres fan música. A les 11 surten al pati fins les 12. De 12 a 12:30 és la preparació per al dinar, i de 12:30 a 1 dinen. De 1 a 3 dormen. No se sol seguir l'horari d'aula, només l'horari de pati, de berenar i de psicomotricitat, ja que l'aula li toca cada dia a una aula diferent i no poden deixar passar el dia. L'horari s'intenta seguir, però s'adeqüa a les necessitats del moment.

La decisió de què fer, com organitzar l'aula, i les rutines és de la mestra tutora d'aula, ja que la meva aula es molt diferent de la de 1-2 per exemple, tant en estructuració d'espais, com en preparació d'activitats. El ritme i els gustos dels infants també influeixen, ja que, quan no volen pintar, no els obliguen (es deixa l'activitat pel dia següent).

Quan sorgeix qualque problema ho solucionen entre les mestres, per exemple, l'altre dia a l'aula d'1-2 els hi tocava fer psicomotricitat, però com havien de fer una altra cosa aquel dia més important, quedaren entre aquella mestra i la meva tutora d'aula, en intercanviar-se el dia de psicomotricitat, doncs, nosaltres vam fer psicomotricitat dilluns i ells els dijous. Quan sorgeix un problema més greu, s'informa a la coordinadora i s'intenta arribar a un consens.

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen molt junts. A l'hora de jugar lliurement ja es pot observar com juguen amb grupets i és molt inusual veure a qualque infant jugar tot sol. Si fan construcciones, la fan entre 3 o 4 infants i si es disfressen, fan joc simbòlic entre uns quants infants. A l'hora del pati, si agafen les bicicletes, sempre van de dos en dos, fan carreres o es xoquen. Si juguen a la caseta, sempre hi ha uns quants infants a dedins i uns quants a defora espantant als de dedins. Si juguen a treure terra per les voreretes del cèrcol on hi ha els arbres fruitals, sempre són uns quants que la treuen i la tiren per sobre dels altres. Xerren bastant entre ells. Sempre hi ha baralles, i es solen pegar bastant (es tiren dels cabells, s'empenyen), però ja són ells mateixos que s'apropen a l'altre i li fan una besada quan saben que ho han fet malament. 

Com interactuen amb el mestre/a?

La mestra sempre està molt present a les seves actuacions. Qualque cosa que fan, avisen a la mestra per a què els miri, i si sorgeix qualque baralla o contratemps, són ells mateixos els qui la criden per a que resolgui el conflicte. Qua arrib jo, interactúen molt amb jo, però quan ella és present, sempre la tenen molt en compte. Sobretot ho fan verbalment, encara que fan moltes mostres d'afecte (abraçades, besades, gestos,...). 

Com s’interectua amb les famílies?

Quan els infants arriben, els pares comenten qualque assumpte amb la mestra o simplement deixa als infants i saluda a la mestra, i de seguida se'n va, ja que hi ha molts que s'han d'anar a fer feina. Quan els venen a cercar, és quan hi ha més comunicació. La mestra sol comentar com ha menjat l'infant, si ha fet bé el pipí, si s'ha comportat bé, i com ha dormit. Al mateix temps, els pares tenen ja més temps per demanar coses que els preocupen o els interessen. La comunicació diària i informal amb els pares, és abundant.

A més de comptar a l' aula amb una sèrie de fulles informatives. Una fulla on s'expliquen totes les activitats previstes pel mes, una fulla informativa relacionada amb l'alimentació on s'explica si els infants han menjat bé, regular o mal cada un dels plats, un fulla informativa relacionada amb el momento del vàter on es marca una X si els infants han fet caca o pipí i el material relacionat amb el que han de dur (volquers, tavalloles, crema...) i una nota diària on l'educadora explica el que s'ha fet a l'aula.
Per altra banda al PEC del centre trobam un apartat dedicat explícitament a aquest aspecte, on s'explica que els canals de comunicación entre l'escoleta infantil i la família son diversos:
-Reuniónes con las famílias:
Entrevista inicial i reuniones de grupo

-Atención indvidualizada a las famílias:
Informe de adaptación
Tutorías
Diario-agenda
Servicio psicopedagógico

Otras vías de comunicación:
El intercambio de información: Tiene lugar en las entradas y en las salidas de los niños/as. Es un contacto informal entre padres y educadores que permite una información inmediata y el traspaso de informaciones necesarias.

Nota de aula en el tablón informativo
Actividades mensuales
Menú mensual
Libro de la mascota

Álbum personal
Participación en actividades de aula
Talleres
Colaboración en salidas
Jornada de puertas abiertas
Información escrita para tratar temas generales: Carteles, cartas, circulares...

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Si n'hi ha un perióde d'adaptació pels infants. El pla d'acollida es du a terme durant el procès d'adaptació, un període de temps en el qual l'infant, els pares i les educadores necessiten conéixer-se, habituar-se uns als altres, i establir així un clima de seguretat i confiança. L'organització de l'escoleta s'ha de planificar a l'inici de curs i s'hi ha de contemplar la participació i col·laboració amb les famílies i la flexibilització de l'horari dels infants per facilitar-ne la millor adaptació, comptant sempre amb les possibilitats de les famílies.

Amb els pares: se'ls convoca a una primera reunió amb el coordinador, en el qual els informa de les normes de l'IMEB, els presenta l'educadora dels seus fills, que els mostra l'escoleta, realitza una entrevista inicial per conéixer les dades dels seus fills, i els concerta una primera reunió amb la futura educadora. Se'ls demana que parlin positivament de l'escoleta davant dels seus fills, entrar sempre amb els fills a l'aula de la mà.

Amb els infants: es planifica un calendari d'incorporació progressiva, en funció del ritme d'adaptació de cada infant. Es permet que alguna figura afectiva (pares, germans...) romangui durant el període de temps determinat en l'aula. S'aconsella als infants que portin algun objecte de casa. En el cas del grup dels bebès (0-1)es valora més la participació i presència de la família.

Totes les tutores han de fer el registre intern del període d'adaptació quan s'incorpori un infant nou a l'escoleta. La tutora del curs escolar ha de lliurar els informes d'adaptació durant la primera quinzena del mes de novembre als infants que hagin començat el setembre. Als infants que hagin començat durant el període d'estiu se'ls han de lliurar la primera quinzena de setembre.

Pla d'acollida per a les mestres no n'hi ha.

Les meves pors

1. Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
   
   
   -Sabré canviar un bolquer?
   -Confiaran amb mi les famílies?
   -Sabré definitivament si es això el que vull ser? O m'arrepentiré d'haver escollit aquesta carrera?
   -Sabré relacionar la teoria donada, amb la meva pràctica educativa?
   -Haurà bona relació amb les mestres de l'escoleta?
   -M'acceptaran els infants?
   -M'agradarà la metodologia de la meva aula?(tindrà relació amb el que ens han explicat)
   -Sabré dur a terme una activitat completa per jo mateixa?
   -Tindré seguretat amb jo mateixa a l'hora d'actuar?
   -Tindré iniciativa?

2. Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.
   
   
   -Sabré definitivament si es això el que vull ser? O m'arrepentiré d'haver escollit aquesta carrera? Crec que això ho aniré saben a poc a poc, a mesura que pasin els dies a l'escoleta. Encara que he de tenir en compte que tal vegada, la metodologia que segueixen en aquesta escoleta no es la meva “ideal”, ni amb la que jo vull treballar en un futur, la qual cosa, no m'ha d'influenciar negativament en aquesta pregunta.
   
   
   -Confiaran amb mi les famílies? Crec que, en un principi les families poden pensar que sóc nova en això, i pensar que no sé el suficient com per poder informar-los o fer qualque valoració, però poc a poc, i a mesura que pasen les setmanes, cada vegada confiaran més en jo, em preguntaran més coses, i es fiaran del meu criteri.
   
   
   -M'acceptaran els infants? Crec que aquesta pregunta se la fan totes les meves companyes, ja que és una gran por que podem tenir, però no ens podem oblidar que els infants tot d'una agafen confiança i es duen bé amb qualsevol persona, sempre i quan entrem en el seu context de manera relaxada i sense envaïr el seu espai i les seves coses. Després dels primers dies, puc afirmar que els infants ens han acceptat al 100% de les alumnes en pràctiques, i ja des del primer dia, fóren ells els que s'aproparen a jo i em demanaren coses, em donaven juguetes per jugar amb jo, etc...
   
   
   Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

2. Crec que amb el pas de període de pràctiques, podré contestar a aquestes preguntes que ara em faig. A poc a poc, m'adonaré de que algunes pors eren infundamentades i d'altres que tenien un poc més de fundamentació i coherència.

Quin tipus de mestra vull ser?

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

-Bona escolta

-Gran comprensivitat

-Empatia

-Dulçura

-Carinyós

-Original

-Imaginatiu

-Divertit

-Observador

-Gran pintor

-Facilitat per cantar

-Humà

-Optimista

-Exigents

-Gran intèrpret

-Respecte

-Planificador i organitzat

-Paciència

-Fer de model

-Tractar a tots els infants per igual

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

En la meva opinió, crec que sí que són diferents, ja que les necessitats dels infants són diferents, i per tant la nostra actitud envers això, ha de ser diferent.

Les característiques són semblants en el sentit de ser imaginatiu, creatiu i original per proposar les activitats, i ser divertit i pacient a l'hora de dur-les a terme. Però a l'hora de interpretar els sentiments o els plors són diferents, ja que els infants de 0-3 expressen el que senten a través d'expressions facials, corporals, plors...i és bàsic saber interpretar el que l'infant ens demana. En canvi els infants de 3-6 ja saben xerrar i s'expressen més a través de la paraula, aleshores, la capacitat bàsica en aquesta etapa seria l'escolta.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

1. 1. 
      

      SEMBLANCES

      DIFERÈNCIES

      -Comprensivitat -Carinyosa -Molt divertida -Gran pintora -Facilitat per cantar -És molt humana -Optimista

      -Falta capacitat d'escolta -No els tracta amb una dulçura especial -No és molt empàtica amb ells -No és excessivament observadora -No és gens exigent -No s'esforça en interpretar les expressions i emocions -A vegades no mostra molt de respecte per les famílies dels seus alumnes, fent comentaris sobre aquests davant dels mateixos infants -No és molt organitzada, ni segueix pautes fixes, encara que té tot el que s'ha de fer molt planificat -No té paciència amb els infants que donen més problema -No crec que faci de model per als infants -No tracta a tots els infants per igual (té a una nina aferrada tot el dia, i el tracte cap a ella és sempre preferent)

   2. Quin tipus de mestre vols ser? 
      
      
      
      
      Vull apropar-me molt a les meves característiques de mestra ideal. Vull ser una mestra molt pacient i comprensiva, que sigui capaç d'escoltar els infants, i de saber interpretar el que em volen dir. També vull ser molt organitzada i sobretot original, creativa i divertida, per què, encara que romangui 20 anys a la mateixa aula, sigui capaç de crear i proposar activitats diferents i no caure en la monotonia que moltes vegades senten les mestres quan ja fa anys que fan classe. M'agradaria ser pacient, ja que moltes vegades aquesta monotonia, fa caure en una impaciència, que pot crispar als infants i inclús a la pròpia mestra, ja que quan els infants et noten impacient i nerviosa, ell també es mostraran així, aleshores hem de tenir ben present que les nostres actituds i emocions són molt fàcils de contagiar als infants, i si nosaltres ens mostram tranquil·ls, pacients i comprensius, tindrem qualque cosa guanyada; probablement, sigui un factor bàsic en el seu estat d'ànim.
   Vull ser observadora, ja que és la clau per detectar possibles futurs problemes i per anticipar-se a segons quines situacions. També vull ser propera als infants, fer-los sentir que m`ho poden contar tot, crear un context de confiança i amor amb els meus alumnes, perquè anar a l'escola sigui una cosa alegre, i mai per plorar o posar-se trist.
   També vull ser exigent, per inculcar als meus alumnes que no ens hem de conformar amb qualsevol cosa, i treballar basant-me en una pedagogia de l'esforç, fer-los donar-se compta que les coses es consegueixen amb esforç, i aquest, sempre té la seva recompensa.
   Vull ser molt autocrítica amb el meu treball, i anar evolucionant i autoformant-me al llarg dels anys.
   
   
   3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
      
      
   Aquest concepte no és que hagi anat evolucionant al llarg del cursos, sino que s'ha anat conformant al llarg de tota la carrera y de totes les experiències viscudes. Sempre he tengut la idea de que un mestre ha de ser original, pacient i creatiu, i aquest concepte reduït ha anat engreixant a mesura que anava a classe, arrel de les explicacions, de les visites, de les experiències escoltades, i de les encara, poques experiències viscudes.