¿Cómo aprende la maestra?¿Cómo aprendo yo?

Ciertamente, nunca me había parado a pensar en estas dos preguntas. Erróneo por mi parte, sabiendo que la educadora precisa de formación contínua durante toda su vida.

Para empezar creo que la maestra aprende a raíz del día a día. Las prácticas me han enseñado que cualquier día, en cualquier momento, cualquier persona o niño nos puede enseñar algo nuevo, a hacer las cosas de forma diferente, a ver las cosas desde otra perspectiva, etc.. Por lo que en el primer ámbito en el que aprende la educadora en en su propia aula con sus propios alumnos. La observación directa, aunque parezca simple, creo que es una gran herramienta de aprendizaje para la educadora.

Por otro lado, un educador también aprende comparando, observando, dialogando y discutiendo con sus compañeros de trabajo. La contraposición de ideas, el trabajo en equipo, los problemas y los errores que sacamos de ello son fruto de un gran aprendizaje.

Por último, una maestra aprende autoevaluándose a ella misma. Es decir, aprendiendo de los errores y guardando en un rinconcito todo aquello que ha funcionado, para sacarlo de allí cuando lo necesite.

Pero para que el educador pueda aprender de las formas que he explicado, es necesaria una predisposición para el aprendizaje. Por ejemplo: estás discutiendo con tus compañeros de trabajo sobre una determinada manera de hacer, y ellos te convencen y te argumentan que la suya funciona de forma correcta y te demuestran que, en la que usas tú, aparecen una serie de errores. Si tú en este momento no tienes predisposición para aprender y para asumir y llevar a la práctica las ideas que te han convencido, y por el contrario sigues haciendo la práctica que tú hacías con sus respectivos errores, no se dará lugar nunca a un aprendizaje.

En cuanto a cómo aprendo yo, sería una forma similar. Al principio de las prácticas estaba convencida de que aprendería observando a mi tutora y poco más, y estaba muy equivocada. Poco a poco me fui dando cuenta, de que, en mi caso, el aprendizaje se iba producir de una forma totalmente distinta. La observación de la tutora ha estado presente, pero en mejor medida. Podemos decir que el aprendizaje se ha llevado a cabo por práctica y observación directa con los niños. Ellos han sido los que me han enseñado cómo debía hacer las cosas, ha sido un aprendizaje por “intuición” es decir: acción-reacción y al ver la reacción en los propios niños, yo o cambiaba de estrategia porque no había funcionado, o seguía con la estrategia utilizada porque había cumplido con su objetivo y había dado su fruto.

Es decir, que mi aprendizaje ha sido sobre todo mediante acción-reacción.

Projectes de millora

Estic a l'escoleta municipal de Bendinat i el nostre projecte va ésser una suggerència de les mestres, a part d'una evidència bastant grossa a dues de les tres aules en las que hem fet pràctiques. Quan vam arribar, notàrem una falta d'espai viscut. Pareixia com si no hi hagués ningú a aqueixes aules. Per això la nostra millora ha consistir en millorar la qualitat del treball d'hàbits i rutines així com potenciar el treball per racons. No treballaven el bon dia, ni tampoc tenien racons definits sino racons on tot el material estaba junt, ja sigui de cuineta, de pepes o de construcció. Per aquest motiu vam decidir fer unes millores, sobre tot a l'aula 2-3 i mixta (a l'aula 1-2 treballàven el bon dia, així com els racons, es notava una notòria diferència).

Per això vam treballar els hàbits i les rutines:

-Creant un plafó del "bon dia" per tal de treballar amb els infants el tema de la identitat. Els infants es reconeixen a les seves fotografies i a més a més tenen la mascota d'aula com a identitat grupal. També hem introduït a l'aula dels grans el treball de les emocions dins el mateix plafó (estem trists o contents). Véiem bàsic la introducció d'aquesta millora dins l'aula ja que és un ritual bàsic per a l'arribada dels infants,

-Creant el plafó sobre el temps que fa els infants reconeixen el tems meteorològic, es fixen en el seu entorn dia a dia.

Per treballar el joc per racons:

-Vàrem fer el racó de la cuineta a l'aula mixta i la 2-3, per fomentar el joc simbòlic sobretot a la dels grans, i jugar cooperativament a l'altra.

-Racó de pepes a l'aula mixta i la 1-2, per tal de poder treballar el control d'esfínters a aquesta darrera, i treballar el joc simbòlic a la mixta.

Aquestes millores han agradat unes més que altres, i ho podem fer evident perquè hi ha racons utilitzats dues vegades, i per altra banda hi ha plafons emprats quasi cada dia.

Pel que fa a l'avaluació hem realitzat notes descriptives (diari) i fulls de control a més de veure les clares evidències dels infants dia a dia.

Fent aquest treball ens hem pogut donar compte d'una cosa molt important, i és que per fer una millora no és vital el suport econòmic. Amb ganes del personal docent, i la il·lusió i implicació de les famílies es poden fer coses molt interessants així com millorar la qualitat educativa que aportam als infants.

Tenim il·lusió i esperam que aquesta feina nostra romangui en el temps, però per motius de privatització a l'estiu i per canvi d'aules de les mestres, creim que això s'acaba aquí.

Pel que fa als altres projectes...

El projecte família-escola em va semblar interessant a la vegada que, alarmant el fet que no hi hagi una bona relació amb les famílies ja que son una de les parts vitals a la comunitat educativa per a que tot marxi bé.

L'altre grup amb el mateix projecte m'ha cridat molt l'atenció el fet de que hi hagi pares que no contin contes als seus infants, així com m'ha parescut fantàstic la feinada que han fet, ja que és una feina contínua i no és fàcil reunir als pares per a que t'escoltin i col·laborin en les activitats. Els donc l'enhorabona.

Crec que aquests dos projectes en el meu centre seria difícil o impossible d'incorporar; d'una banda les relacions no són exemplars però hi ha comunicació diària entre les famílies i les educadores, i per altra banda són bastant “pasotas” i seria una mica complicat reunir a les famílies per fer aquestes sessions ja que fa poc va haver una reunió i no vam poder anar molts de pares, ja que tots fan feina.

El projecte del pati em va semblar espectacular, i m'hagués agradat fer-ho a la meva escoleta. Els patis es podem millorar bastant, sobre tot l'oferta de material donat als infants. Crec que hagués estat possible (llevat sel suport econòmic). És un dels projectes més complicats ja que suposa una despesa econòmica, però a la vegada és un dels més bonics, ja que el moment del pati crec que és molt important i debem mirar molt prim el material que oferim i la manera en què l'oferim en aquest moment de la jornada.

El projecte dels materials naturals m'ha semblat molt interessant per als infants, ja que l'experimentació del món que els envolta és un dels aprenentatges més rics. M'ha parescut interessant (per part dels dos grups) la manera tan atractiva que tenen de presentar el material. És interessant ja que els infants es troben envoltats de materials de plàstic i molt poc de material polisensorial o natural per poder experimentar (llevat dels tallers puntuals d'experimentació), fent aquesta una cosa puntual i no una cosa natural de cada dia.

Crec que a la meva escoleta no seria possible realitzar aquest projecte ja que les educadores tenen una por grandísima a que els infants s'embrutin i a preparar activitats laborioses que després tenen feina tant de preparació de l'escenari com de ordenar i recollir-lo.

En quant al projecte de la psicomotricitat, m'ha parescut tan interessant, potser perquè la sala de psicomotricitat a la nostra escoleta és pèssima, i les pròpies educadores ho diuen, però com suposa una despesa econòmica, nosaltres no el vam poder dur a terme com el nostre projecte de millora.

M'ha cridat l'atenció (també quan vaig arribar a la meva escoleta) el fet de que moltes educadores no estan ben formades en el tema (no estic pressumint ni molt menys) sino que ni tan sols saben el que jo bonament he pogut aprendre en els tres anys de carrera, com per exemple que són necessaris diferents espais a la sala (representació, bot,...) i sobretot el fet de que antes no llevàssin les sabates per fer l'activitat. Em pareix que la psicomotricitat és com l'educació física a l'institut: se'l dóna la mínima importància i s'hi ha una cosa millor a fer, la psicomotricitat és el primer que es lleva.

Finalment, afegir que he après que tot es poc millorar amb una mica de ganes, imaginació, il·lusió i implicació, però no tans sols de la persona que dur a terme el projecte, sino de tota la comunitat educativa per a que aquest canvi romangui en el temps.

Projecte de millora

El nostre projecte de millora es fixa en la millora de les aules, exactament, en el treball d'hàbits i rutines, per una banda, i per altra, el joc mitjançant racons.

La idea va sorgir de algunes necessitats sentides només trepitjar les aules, com les mancances de material per al treball d'hàbits i rutines, la poca estètica de l'aula, el poc treball respecte la identitat individual i grupal, la mancança de treball del joc simbòlic,etc.. L'aula era una mena d'habitació, no es notava la presència dels petits, les parets no xerraven d'ells i era una cosa que ens va semblar coixa. La situació era a dues aules, ja que a l'altra es treballava tot això i vam introduir una petita millora de racons.

Per això vam treballar els hàbits i les rutines:

-Creant un plafó del "bon dia" per tal de treballar amb els infants el tema de la identitat. Els infants es reconeixen a les seves fotografies i a més a més tenen la mascota d'aula com a identitat grupal. També hem introduït a l'aula dels grans el treball de les emocions dins el mateix plafó (estem trists o contents). Véiem bàsic la introducció d'aquesta millora dins l'aula ja que és un ritual bàsic per a l'arribada dels infants,

-Creant el plafó sobre el temps que fa els infants reconeixen el tems meteorològic, es fixen en el seu entorn dia a dia.

Per treballar el joc per racons:

-Vàrem fer el racó de la cuineta a l'aula mixta i la 2-3, per fomentar el joc simbòlic sobretot a la dels grans, i jugar cooperativament a l'altra.

-Racó de pepes a l'aula mixta i la 1-2, per tal de poder treballar el control d'esfínters, i treballar el joc simbòlic a la mixta.

Procés d'aprenentatge

Pensando en todas las cosas que me propuse aprender al principio de mis prácticas, puedo decir que el viaje me ha llevado por caminos totalmente inesperados, para llegar a puertos un tanto distintos de los que me pensaba.

Antes de comenzar, mis objetivos, los aprendizajes que esperaba hacer, y lo que me esperaba encontrar eran un tanto utópicos (ahora que he vivido casi la totalidad de las prácticas). Cuando estudias en la universidad se te presenta un modelo de escuela ideal que entiendo que se deba inculcar ya que nuestra futura labor es cambiar la escuela en algunos aspectos, pero te hace pensar, de un cierto modo, que ese modelo de escuela y ese modelo docente realmente es el habitual y que por tanto, la propia universidad no te va a llevar a una escoleta que no se corresponda con sus ideales pedagógicos inculcados a sus alumnos. Por ello mis objetivos eran muy teóricos, esperaba aprender mucho sobre maneras de hacer, experimentación, y la infinidad de estrategias de intervención y buenas prácticas que hemos estado estudiando. La realidad ha sido distinta completamente.

Uno de los aspectos que más me preocupaban era mi aceptación en el grupo, por parte de los niños y por parte de las maestras. Esa preocupación ha ido desapareciendo paulatinamente. Personalmente soy una persona que no me adapto rápidamente a las situaciones nuevas, y me cuesta afrontar nuevos retos, no me gusta el cambio, por lo que al comienzo de mis prácticas iba muy nerviosa cada día, pero como ya he dicho, paulatinamente ha ido desapareciendo y ahora me siento muy a gusto tanto con las educadoras como con los niños. En la aceptación también incluyo el respeto por parte de los niños. Era un aspecto muy crítico para mí, ya que creía que me costaría imponerme y hacerme respetar, pero me he sorprendido a mí misma, la capacidad que he tenido para saber ponerme en mi sitio desde las primeras semanas, y hacer entender a los niños que soy una educadora más, ya que en ese terreno, no he tenido mucha ayuda de la tutora.

Por orden de preferencia, una de las cosas que también me preocupaban mucho era mi relación con la tutora, el modelo pedagógico y educativo que se llevara a cabo. Aunque estaba convencida del modelo educativo que me iba a encontrar, la sorpresa fue máxima. Muchas de las cosas que he visto creía que no existían y que la gente que se quedaba al cargo de niños hoy en día era profesional y totalmente cualificada, pero me he podido dar cuenta de que no es oro todo lo que reluce. El modelo educativo y pedagógica en mi aula ha sido muy contrario a mis ideas y a mis principios, por lo que esto ha supuesto un gran aprendizaje para mí. Por un lado a saber callarme, a aceptar que las cosas se pueden hacer de otras maneras, a abrir la mente, a intentar comprender cosas que antes no comprendería. Puedo decir en mi caso, que mis prácticas han sido un proceso de reflexión contínuo, ya que no he dejado de pensar, contraponer ideas, comparar, ponerme en el lugar del otro, etc.. para poder comprender aunque sólo fuese un minuto, el sentido y el modelo educativo de las actividades y los quehaceres en mi aula. En algunos casos he llegado a entender, pero no compartir, dicha manera de actuar. En otros, rotundamente no. Es éste, el motivo por el que digo que mi aprendizaje durante las prácticas me ha llevado por caminos inesperados, y a puertos un tanto distintos, a veces. Evidentemente, sé que he aprendido mucho, muchísimo, y puede ser que en otro caso más “fácil” no hubiese llegado a aprender tanto, ya que no me hubiese encontrado en situaciones límite o difícil que me obligaban a aprender cada día, por sí solas. La posibilidad de estar sola muchas veces y de poder ejercer plenamente como tutora del aula, pienso que también ha tenido cosas positivas para mí, porque te mueves en situaciones nuevas que por sí solas te obligan a madurar, a avanzar, a aprender, y a desarrollar tus maneras de hacer de forma más espontánea con los niños. También me ha servido para darme cuenta de que soy totalmente capaz de hacer muchas cosas, que igual otras compañeras no han tenido posibilidad de saber, ya que han estado siempre controladas y vigiladas por sus tutoras.

Siguiendo en esta línea por tanto, mi iniciativa (que también me preocupaba bastante) ha tenido que salir a la luz, sí o sí en casi todo momento. Es un aspecto que tenía muchas dudas que saliera de mí, pero obviamente, he estado muchos momentos con los niños en los que mi iniciativa salía a la luz, o nos quedábamos sin hacer nada, por lo que los cuentos, los dibujos improvisados, las canciones, los bailes, etc... han sido muchísimos. En otras ocasiones he propuesto a la tutora de hacer algo más estructurado, como algún taller, y casi siempre se me dicho que no, por lo que mi iniciativa aquí no ha entrado en juego, sino la aceptación/permiso de la tutora para llevar a cabo según qué cosas.

En cuanto a mi capacidad de hablar e implicar a los padres, ha quedado un poco pendiente. Aunque ha habido comunicación entre ellos y yo, se puede decir que ha sido muy escasa, por mera obligación ya que en algún momento mi tutora no estaba y necesitaban decirme algo. Es lógico que los padres se dirijan a ella para comentar cosas, y no acaben de depositar su confianza en mí, al fin y al cabo saben de dónde vengo, porqué y que me voy a ir al cabo de cuatro meses. Esta capacidad en mis prácticas ha quedado pendiente, por lo que las prácticas del año que viene me podrán servir para perfeccionar y darme cuenta de las cosas en las que tengo que esforzarme más, mis puntos débiles, etc..

En cuanto a la participación y gestión en la escoleta, mi preocupación se volcaba más en la reuniones de claustro. La primera semana, como ya comenté, propuse algo en la reunión y fue descartado, y la actitud de las educadoras era más bien un vacío hacia nosotras, por lo que mi participación en dichas reuniones ha sido nula. Este aspecto no me preocupa demasiado, a pesar de que creo que es muy importante, creo que voy a tener tiempo más que de sobra en mi vida profesional para poder desarrollar esta capacidad, por la que no la veo esencial en el aprendizaje de mis prácticas.

En definitiva, he aprendido muchísimo, y me he sorprendido mucho a mí misma. Un camino nuevo y muy inesperado para mí, que espero que me haya ayudado en mi camino como futura profesional.

Valoració de les pràctiques

Les pràctiques en general han estat un fracàs d'idees per a jo. No vull dir que estiguin sent un fracàs o que no em vagin bé, sinó que són un fracàs en contraposició amb les meves idees prestableertes que jo tenia sobre l'estil docent ideal i del concepte d'escoleta d'avui dia.

Una vegada superat aquest “shock” del principi, aquesta mena de decepció perquè les pràctiques no eren el que m'imaginava ni el que m'havien explicat a la carrera, vaig superant-me dia a dia. Crec que és difícil treure suc i poder aprendre en una situació com la que jo em trobo, però encara així intent fer-ho, ja que entenc que les pràctiques 0-3 són molt importants per a la meva formació, doncs encara que no tengui tot el suport de la mestra que jo voldria, i que l'estil educatiu no es trobi en concordança amb les meves idees, intent fer les coses segons les meves creençes dins tot el possible. Intent innovar i donar noves idees sobre activitats, encara que no puc controlar la manera de fer i de pensar que tenen respecte als infants. He intentat donar idees noves com per exemple“el bon dia”, “el quin temps fa?”, i una mica de rutines respecte a l'hora del menjar, encara que no puc controlar tot el que jo voldria. La meva aula es basa molt en el joc lliure de l'infant durant dies i dies seguits, i perd tot el sentit i l'essència de l'educació en la primera infància, i és com una mena de guarderia. Pens que això no només passa en aquesta escoleta, per això nosaltres com a mestres tenim una labor molt important en aquest sentit.

Per acabar volia dir que només el fet d'estar amb ells durant 1 mes i mig és motiu d'aprenentatge, dia a dia aprenc una cosa nova d'ells, i el que aprengui d'aquestes pràctiques puc dir ben segura que és per i gràcies a ells. A part d'aquests problemes que he comentat, cada dia vaig amb moltes ganes a l'escoleta i puc dir que ésser mestra em dóna la felicitat. Aleshores puc dir,ara sí que sí, que no m'equivocat en el·legir aquesta carrera, i que vull passar molts de temps rodetjada d'infants.

Tallers d'experimentació

Bona pràctica del meu centre

Al meu centre, i també a la meva aula, tenen una gran importància els tallers d'experimentació, pero això en fan 1 o 2 cada mes. A vegades de xocolata, altres per fer crespells, altres amb gelatina, etc... Us descriuré el de xocolata que vàrem fer el mes passat a la meva aula amb fotografies d'ambdós.

En aquest cas, els ingredients del taller de crespells

La mestra prepara els ingredients de la coca que finalment es farà, els posa al carrito i explica cada ingredient. Els hi mostra el paquet de farina, explica que és un ingredient de la coca i els hi posa un muntet per a cada alumne. Ells estan asseguts a les cadires, per tant van experimentat amb el primer ingredient: la farina. És interessant veure com uns se la menjen sense cap tipus d'escrúpul, altres el tasten i fan cares d'oi, altres es dediquen a jugar amb ella com si fós sorra de la platja, altres la tiren per sobre d'ells com si fós confeti, etc...

Després ve el segon ingredient, per tant la mestra mostra un ou, explica que per fer la coca es necessiten vuit d'aquests, i posa ous damunt la taula. Alguns infants ni el toquen, altres l'esclafen mirant la maravella que surt de dins, altres el rodolen, altres el xupen, etc...

Manipulació amb farina, sucre, canyella i taronja durant el taller de crespells

Miram a la mestra com fa la massa

La pasta ja està feta, l'estenem i fem formes

Després el tercer ingredient, el sucre. És l'ingredient preferit per excel·lència. En quant la mestra ensenya el paquet de sucre, els hi posa un muntet a cada un, i això sí que sol ser unànime: se'l menjen tot.

Per altra banda, els donen el xocolata (un muntet a cada un), que se'l menjen sense dubtar.

Després els hi donen un muntet de canyella, que també l'emproven, altres no. I per últim, un troç de taronja i un troç de llimona (si la coca en du). En aquest moment sí que fa gràcia ja que pots veure els infants que ja coneixen els sabors, i no tasten la llimona per molt que li demanis, hi ha altres que se'l duen entusiasmats a la boca per posar, finalment, una cara d'oi. Hi ha altres que decideixen no tastar res i jugar, experimentar i manipular amb tots els ingredients a la vegada.

La mestra, de tant en quant demana que és el que els agrada més, uns contesten que el sucre, i altres la farina, però és interesant que mai contesten altre ingredient que no sigui aquests dos. Per altra banda va introduint material per manipular com uns rodets, per exemple. En el cas dels crespells, els motlles.

També és interessant veure com hi ha alumnes que acaben en terra reboçant-se amb la farina, n'hi ha d'altres que no es taquen gens, altres que duen farina fins les celles o els calçons, etc...

Mentre segueixen manipulant amb els materials, la mestra fa la coca de manera que tots els infants la vegin, tira els ingredients a mesura que els dona als infants els seus. Comença a mesclar un poc, fins que la massa està un poc consistent, aleshores es passetja per les taules i els infants agafen la pala, i remenen un poc. Després la mestra emplena la safata amb la massa, i deixa un poc al bol. Va passant per als infants un per un, donant-li la pala per remenar, i en aquests moment deixa la llibertat de que l'emprovin, que fiquin la mà,...

Provam el producte finalv

Quan ja hem acabat (normalment són 3 quarts d'hora), ens feim netes les mans.

Aquests tallers es fan aula per aula, tant de 0-1, d'1-2 i de 2-3. És clar que la meva práctica descrita és la de 2-3 que tal vegada té un altre enfocament i es du a terme de manera diferent, però les altres aules també fan aquests tallers, tal vegada d'una forma distinta.

Es du a terme a les aules, asseguts a les cadires inicialment. Després com hem dit, hi ha infants que acaben en terra jugant.

Es fa de 10 a 11, quan toca l'activitat programada, ja que tots els tallers estan programats al claustre mensual.

L'objectiu d'aquesta pràctica és la lliure manipulació d'elements diaris i quotidians, així com donar-lis l'oportunitat de explorar, investigar, experimentar i manipular amb materials impossibles de manipular al seu ambient familiar.

Promou un aprenentatge per mitjà d'una experiència pràctica, palpable i manipulable.

He pogut observar que els infants gaudeixen molt més dels materials no estructurats, que d’aquells més comercials, ja que amb els no estructurats, poden crear infinitat de jocs diferents. Crec que el principi que fomenta aquesta pràctica és l'aprenentatge per mitjà de la manipulació directa.

Aquesta proposta fa que els infants gaudeixin de la part lúdica i expressiva de la exceprimentació i desenvolupin actituds i accions relacionades amb la recerca, les comprovacions, hipòtesis sobre el resultat de les accions, la deducció...

En quant als alumnes invisibles i amb preferències, per al mestra és clar que hi ha alumnes amb els qui té més afinitat o més estima. En aquests alumnes els hi dona un tipus de preferència, com donar-lis més material per manipular, donar-li qualque tipus d'instrument per manipular, fer-li més quantitat de fotografies a ells que els altres... Per altra banda, els alumnes que tenen quasi tots els objectius de l'etapa adquirits, són el suficientment autònoms, saben treballar en grup, són respectuosos amb els altres, acaten les normes, són els que passen desapercebuts, sense quasi cap intervenció de la mestra, en aquesta pràctica i en tot el dia en general. A la meva aula hi ha una nina amb aquestes característiques. La mestra diu que sap que ho fa molt malament, i que això no hauria de passar, però tenint altres alumnes més conflictius, creu que és lògic que, inconscientment, no li presti l'atenció que ella mereix.

El centre està molt satisfet amb aquestes pràctiques, per això, a les reunions de claustre sempre en proposen una o dues per al mes següent. En general, estan molt contents, i la mestra també, per això quasi cada any repeteix els mateixos tallers. Elles diuen que és una manera de aprendre autònomament, deixant la llibertat per manipular (encara que ho facin o no), és una manera de conéixer el món que els envolta descontextualitzat de com farien la coca amb la seva mare a ca seva, amb els típis “no et taquis, no tiris això en terra, etc...”. Per aquest motiu estan contentes de poder donar oportunitats com a aquestes als infants. En el centre no és com una cosa innovadora que aquest mes es farà, sino que és mes bé una costum, una cosa ja molt adquirida, que no es demana, simplement es proposa al claustre sense cap tipus de dubte de que es farà.

Per acabar, com tot, la pràctica em suggereix preguntes o dilemes, em fa reflexionar bastant, i em fa reelaborar les meves idees establertes anteriorment. Com per exemple, el perquè no fan els infants la coca de principi a fi, en contes de posar muntets a la taules? O perquè no donen un munt de masa a cada infants per experimentar amb aquesta pasta que és tan interessant per a ells?

Crec que hi ha uns aspectes bàsics per a qualsevol pràctica docent: 

-Favoréixer l'autonomia

-Favoréixer la Imaginació i creació

-Variables didàctiques per facilitar o dificultar la tasca

-Seguretat

-Significativitat lògica

-Saber escoltar

-Respectar els ritmes individuals
-Crear un clima adequat i positiu

Crespells

El dilluns passat varem fer crespells. Ens sortírem riquíssims.

Primer provàrem la farina, el sucre, la canyella, la llimona i la taronja, i ens vàrem fer fotos. Després d'experimentar i manipular amb els ingredients, ens donàrem un poc de pasta de crespells, uns motlles i un rodet. Ens embrutàrem moltíssim però també fou molt divertit.

Després de dinar, menjàrem un crespell cada un, i...encara varen sobrar per berenar l'horabaixa.

Personalment, em va agradar molt fer el taller amb ells i poder veure les diferents reaccions que provacàven en els infants. Poder veure com a un li agrada la llimona, i l'altre feia cara d'oi, veure com feien bolletes amb la pasta, l'estenien amb el rodet, feien figures, etc... Poder veure la manipulació en tot el seu esplendor crec que va ser una gran oportunitat per jo mateixa. L'únic que vaig trobar a faltar fou que ells mateixos fossin els qui féssin la pasta, ficàssin les mans dins el poal per amassar i mesclar els ingredients, o que ells ficàssin aquests (els ingredients) dins el poal. Crec que la col·laboració dels infants en la realització dels crespells en sí, va ser nul·la, per tant pens que li lleva protagonisme a l'infant, que és al cap i a la fi, el protagonita de tota la història. 

Encara i així, s'ho varen passar genial i vaig disfrutar molt d'estar amb ells i de poder captar en fotografies el que acab d'explicar.

Millores a l'aula

Arrel de la realització d'un projecte de millora al centre, les meves companyes i jo vàrem decidir fer-lo de les aules, ja que pensàvem que els hi mancaven unes quantes coses. A la meva aula ja ens em posat en marxa, i hem elaborat el plafó del bon dia i el de quin temps fa, com podeu veure a la fotografia.

L'hem el·legit perquè es veia una clara necessitat de formar la identitat dels infants d'una manera diferent, de tenir en compte els infants que no venen, de fer-los donar compte del seu voltant, etc..

El del bon dia encara no l'hem engegat, però el del temps sí. Els infants cada matí surten a veure per la porta de l'aula el temps que fa, i a continuació un d'ells enganxa l'etiqueta adequada. És interesant veure com moltes vegades diuen que plou quan fa sol, i a l'inrevès. Crec que durant el dia a dia, ells s'abasaran i ho entendran millor paulatinament.

En general, l'aula ja comença a tenir un altre color arrel de les millores que, poc a poc, anam introduint.

Fortaleses i oportunitats

DE CENTRE

FORTALESES	OPORTUNITATS
-Comunitat petita i acollidora -Treball per projectes -Traspàs eficient de la informació -Participació global als proyectos de centre -Plantejament transversal de las competèncias básiques -Relació amb les famílies	-Parc -Col·legi al costat de l'institut -Piscina municipal -Platja -Zona tranquila amb poc tràfico -Nivel socioeconòmic alt -PAC

D'AULA

FORTALESES	OPORTUNITATS
-Dimensions -Espais -Tutories -Comunicació entre aules -Presència +1 -Treball per projectes -Bona convivència a l'aula -Implicació en la resolución  de conflictes a l'aula -Treball del docent por petits grups/equips -Importància a la autonomia -Importància als hàbits i a les rutines -Experiència de la professora	-Espais -Dimensions -Luminositat -Parc -Platja -Nivell socioeconòmico alt

Bones pràctiques 0-3

JUGUEM AMB MAGRANES

Es tracta d’un taller d’experimentació a una aula 0-3 quan comencen a caminar. El taller es basa en experimentar lliurement amb les granes de les magranes, encara que disposen d’una sèrie d’eines per investigar-les i explorar-les com petxines, tubs, oueres, safates, rodets de pintar i…inclús les mans i els peus acaben servint com a eines d’experimentació, investigació i exploració de les magranes. Els infants acaben pintant paper continu amb els peus, fent un dibuix vermell.

Aquest taller m’agrada especialment ja que es tracta de material (les magranes) que manipulam a la vida quotidiana, i per als infants pot ésser  molt interessant trobar-les descontextualitzades del seu entorn de sempre, com pot ser la cuina, i tenir la gran oportunitat que no tenen a casa: la de manipular, experimentar, investigar, explorar, embrutar-se, etc..

Per altra banda, també m’agradat el fet de poder fer servir-les per coses que no són les típiques, com fer un dibuix per exemple. Per la seva seguretat també m’agrada la idea ja que són comestibles i segures per als infants. En quant a l’estètica de la proposta, també (segons com la preparis) pot arribar a ser molt atractiva per a ells. Encara que per la higiene no sigui del tot encertada, les bosses de plàstic solucionen per complet aquest obstacle.

TREBALL EN EQUIP

M’ha semblat molt emocionant veure 4 simples imatges i que m’hagin conmogut tant. Justament és aquest el motiu de perquè l’elegeixo entre els 3 que més m’han agradat, ja que es veu molt clar en imatges com poden arribar a ser els infants els uns amb els altres. Una simple fotografia que nosaltres com educadores veim cada dia a la nostra aula.

La experiència es basa en mostrar en 4 imatges reals la capacitat que tenen els infants per compartir, treballar en equip i fer amics. Primerament dos infants que comparteixen una bicicleta (en principi, individual). A l’altre fotografía hi ha un altre infant que empeny als dos infants de damunt la bicicleta, demostrant una clara capacitat de compartir i de paciencia.

A l’altra mostra dos infants compartint un paraigües  sota la pluja, que en dóna una clara idea de com són aquests infants. Finalment, aquests dos infants se’n van a la caseta a jugar junts (mostra la darrera imatge).

PODER ANAR A BEURE AIGUA

Aquesta experiència mostra un racó d’una aula d’infants ideat per poder anar a beure aigua. Té una gerra i una safata amb tassons de vidre. Els infants autònomament van allà quan tenen sed, agafen un tassó, miren quina mà és la més encertada per agafar la gerra, intenten no tirar aigua per dafora del tassó, miren de omplir el tassó el suficient perquè no hi hagi ni poca ni massa aigua, netejen amb un pedaç el que han tacat, beuen, i després deixen el tassó al seu lloc.

Em pareix una idea genial per a aquesta etapa per diferents motius. El primer és que fomenta molt la seva autonomía, ja que els infants autònomament s’apropen a aquest racó quan ells ho trobin necessari, no necessiten l’ajuda de ningú, i experimenten molt amb els utensilis de cuina. En segon lloc em pareix molt encertat per començar a aprendre idees lògiques, com la de abocar al tassó una quantitat suficient d’aigua. I en tercer lloc també l’el·legit perquè el trob molt útil i necessari a la meva aula on estic fent pràctiques, m’ha parescut una idea genial per fer amb ells ja que moltes vegades em demanen aigua i jo he d’anar fins la cuina per donar-li un poc d’aigua i d’aquesta manera, a més de fomentar l’autonomia, seria una manera de facilitar aquesta situació.

Valoració de les meves competències

Valor positivament la meva capacitat de treball en equip amb les meves companyes de pràctiques. El treball és fluid i es du a terme de manera molt coordinada, amena, però sempre molt estricta. Les tres en duim bastant bé i feim un molt bon grup de treball, jo personalment crec que som el suficientment responsable com per fer una bona feina en equip. 

Per altra banda també valor positivament la meva empatia amb els infants així com la meva autoavaluació i reflexió envers la meves actuacions amb ells. Cada dia és un aprenentatge nou, i sobretot jo, actuo per intuició, per això em valor en relació a les conseqüències dels meus actes, com per exemple la manera efectiva per a que els infants em facin mes cas, la manera d'actuar per resoldre un conflicte entre ells, etc...Per això crec que estic duguent una molt bona autoavaluació diària. A més a més, totes aquestes vivències les reflex cada dia al meu diari 

Com a punts negatius, senyal la meva capacitat per implicar i parlar amb els pares, ja que com no vaig tenir una presentació, ells no s'apropen a jo, i jo tampoc m'aprop a ells per por a fer-ho malament o ficar-me on no em toca, per això jo em qued al marge mentre la mestra tutora interactúa amb els pares. N'hi ha molts que ni tans sols saben qui som jo, perquè ningú li ha dit.

En quant a la participació i la gestió en l'escoleta, també em valor negativament, sobretot en el tema de les reunions de claustre, en què no particip gaire, ja que a la primera reunió vaig proposar i no els va agradar la idea. Arrel d'aquest dia, no vaig participar més, i no em trob amb moltes ganes de fer-ho, ja que crec que qualsevol cosa que hi aporti serà inútil perquè estan acostumades a fer les activitats i les coses de sempre, i no accepten molt bé les idees noves.

Centre d'educació infantil

Com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

L'escoleta a la que aniré a fer pràctiques me la imaginava molt gran a nivell físic. A nivell pedagògic me la imaginava molt semblant a la teoria que ens han explicat a classe durant aquests tres anys de carrera. Pensava que era una escoleta el més semblant a aquest ideal que ens han fet imaginar a la universitat, amb activitats amb sentit, consensuades amb els infants, donant-los la major autonomia possible en aquestes. Una escoleta constructivista en tots els seus sentits, donant i respetant els ritmes dels infants en tot moment, fent-los protagonistes del seu aprenentatge, i amb tot moment amb l'atenció, ajuda i guia de l'adult.

 Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Pens que l'escoleta 0-3 està més pensada per crear un clima molt afectiu, molt càl·lid, d'afecte i amor per als infants, ja que la majoria d'ells és la primera vegada que se separen dels seus pares per primera vegada (a excepció de la família), i això és un aconteixement molt important en la vida d'una infant, ja que passen molta d'angoixa, moltes ports i moltes males estones per aquesta dolorosa separació. Per això l'escoleta 0-3 ha d'ésser el més càl·lida, propera i afectiva possible, creant espais i rutines que aixì ho denotin. Com per exemple fer la migdiada a llitets individuals, deixar als infants que emportin els seus objectes personals, ésser molt carinyós amb ells, crear expais d'intimitat i seguretat, etc, etc.. Al contrari de l'escoleta de 3-6, que encara que ha d'ésser propera, i que també hi haurà infants que serà la primera vegada que es separin dels seus pares, crec que la mayoria tenen un poc més superada la separació, els bolquers, la parla, i moltes altres coses indispensables i molt importants en la vida d'una persona que ja s'han format. Però hem de tenir en compte que a l'escoleta 0-3 escoltarem les primeres paraules, veurem el primer pipí al vàter d'un infant, haurem de tenir molta cura i afecte a l'hora del canvi de volquers i el conseqüent control d'esfínters, veurem les primeres passes, les primeres bregues, les primeres “amistats” o millor dit, relacions entre iguals, els primers jocs, etc, etc..Per això l'escoleta 0-3 ha d'estar preparada tant pedagògicament, com físicament per a viure aquests moments tan importants i decissius de la vida dels seus alumnes, i en general, de qualsevol persona, ja que no oblidem que segons com siguin i es desenvolupin aquestes, els infants desenvoluparan un tipus de comportaments i personalitat o una altra.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L'acollida ha estat una mica diferent del que em pensava. Quan vaig arribar, els infants que ja havien arribat i la mestra estaven al final de l'aula. A mesura que arribàven els infants, s'acostaven a jo, i començàven a jugar amb jo com si em coneguéssin de tota la vida. Em va sorprendre que la mestra no em presentés ni als infants ni als pares que anàven deixant als infants a l'aula, tal vegada per què volia que ho fés jo, no ho sé. Per altra banda, també m'ha sorprès la diferència de reaccions en els infants; uns juguen amb jo des del primer minut, i d'altres encara no s'acosten massa a jo, ni em diuen paraula. A nivell d'aula, en general, la meva acollida ha estat decepcionant, ja que, a part de no presentar-me als infants ni als pares, des del primer dia la mestra de la meva aula em va encomanar una gran feina que crec que és feina seva (ja que l'aula la té casi buida), no fan bon dia, i per això em va encomanar que fés jo el mural del bon dia, el de la família, el de quin temps fa, el de com és el meu estat d'ànim i el racó de la cuineta. Tot això, jo tota sola, segons el meu criteri, i la veritat que em vaig quedar molt sorpresa negativament.

La mestra tampoc fa molt d'exemple per als infants, menja llepolies i els hi dona cada dia per berenar i tampoc usa un llenguatge adequat. Em va sorprendre també la gran quantitat de crits que els hi fan als infants, i l'escasa autonomia a l'hora de fer el ritual de menjar en general.

En definitiva, em queden moltes coses per veure, crec. M'agradaria veure moltes activitats interessants que ells fan, qualque sortida i com progressivament els infants em vagin coneixent i familiartizant en jo.

Concepte d'infant

Un infant és l'inici de la nostra creació, és la persona en el seu estat més pur, clar i sincer. El desenvolupament d'aquest infant en tots els seus nivells és la clau per a la seva etapa adulta.

Un infants és abans de tot, un ésser humà, però per a jo, és l'estat més especial que té l'ésser humà. És el moment de la vida en què una joguina rompuda serà la major de les preocupacions, en què tots som sincers, no deixam lloc per a l'engany ni la hipocresia tan comú en el nostre món dels adults. Els infants són criatures envidiables en tots els seus aspectes. Són l'expressió més pura de les emocions humanes, en què no hi ha rencor, falsedat ni cap tipus de maldat. És un ésser totalment bondadós, que no té la capacitat d'ocultar coses, d'ocultar la veritat, no té tampoc capacitat d'enganar, encara que sí tengui capacitat per no dir la veritat, la seva cara, és el mirall de la seva ànima, pero això pens que és l'estat més pur en què una persona ho estarà mai. És la inocència en forma de persona. Un infant juga tot el dia, i si no ho fa, és per qualque motiu, però podria jugar tot el dia, és el signe més clar de que un infant, és un infant. I així aprenen, treguent el suc de tots els seus jocs, per insignificants que pareguin per als adults.

Per això pens que potser l'estat o moment de la vida en què més feliços hem estat, i curiosament, del que menys ens recordam.

I la manera com ens desenvolupem quan som infants, en tots els nostres sentits, serà clau en la nostra formació com a persones, i per tant, tot el que envolta a aquest moment de la vida és esencial per a la persona; les persones que envolten l'infant, la manera com tracten aquestes persones a l'infant, els espais que oferim, la manera com els oferim, què ensenyam, com ensenyam, quan ensenyam, perquè ensenyam, etc...Per això l'etapa d'educació infantil crec que és un servei molt essencial per a la comunitat, ja que les mestres podem tenir una determinació bàsica i fonamental en el desenvolupament de les persones. Sens dubte, una gran responsabilitat, i a la vegada un gran repte, que pot esdevenir molt gratificant a nivell professional, i sobretot, personal.

La meva imatge de infància, es basa en què, cada infant té unes necessitats diferents, uns nivells de desenvolupament en tots els seus sentits, diferents també, i unes costums diferents, per lo que el tracte cap a ells, crec que també ha de ésser diferent. Per exemple, a la meva escoleta de práctiques es dorm a una hora determinada, i es dina a una altra, i tots fan la mateixa fitxa al mateix temps, i de la mataixa manera, però el que no es té en compte són  les individualitats, es té una imatge individualitzada de l'alumne, cosa que, no hi estic d'acord, encara que sé que fer-ho d'una altra forma, potser molt difícil, i fins i tot utòpic, ja que la societat, els pares, els horaris, el ritme de cada dia, etc...ens demana una certa estabilitat, que no és compatible amb l'atenció tan individualitzada com jo voldria

Una jornada a l'escoleta

Què fan en un dia típic els infants?

Quan arrib a les 9 del dematí, els infants de la meva aula, i els de l'aula de devora (la mixta), estan al passadís ja que la majoria es queden a matinet. Són amb la mestra que li toca matinet aquell determinat dia.

Com l'horari d'entrada d'infants és fins les 10, Na Marina (l'alumna de pràctiques de l'aula mixta) i jo, ens quedam al càrrec dels infants fins aquesta hora. Mentres tant les dues mestres es queden amb nosaltres, aprofitant per fer altres feines seves. Els infants juguen lliurement (a vegades, amb disfresses al passadís, altres amb peçes de construcció o a racons a l'aula mixta...). A les 10 anam amb tots els infants junts, a l'aula mixta (quan som al passadís), on segueixen jugant lliurement, fins que berenen (normalment un tros de fruita o un poc de suc).

Quan acaben de berenar, els dies que hi ha un anniversari, ho celebram tots plegats fins l'hora del pati. Quan no hi ha cap esdeveniment important, nosaltres ens anam a la nostra aula, i ells es queden a la seva. En aquest moment els infants fan l'activitat programada (alguns dies psicomotricitat, altres emplenar qualque fitxa, altres contar un conte, altres cantar...).

Quan acaben de fer aquesta activitat, surten al pati, una altra vegada l'aula mixta i la meva plegades. Al pati ens quedam na Marina i jo vigilant i les altres mestres (a vegades es turnen per anar a berenar).

De 11 a 12 és el pati. Quan aquest acaba, els infants de l'aula mixta se'n van a la seva aula, i els infants 2-3 ens anam a la nostra. És l'hora de rentar-se les mans per dinar. Vaig cridant als infants de 2 en 2 i els ajud a rentar-se les mans i a fer un pipí. Quan tots s'han rentat les mans, s'aseuen a les cadires de l'aula, i els hi pós el baberai. Arriba la cuinera amb el menjar, i va posant el menjar als plats, i jo els serveixo a la taula. Els infants començen a menjar a mesura que els hi pós el menjar a la taula. Així amb el primer i segon plat, i amb el postre (no s'esperen per començar a menjar). Menjen ells tots sols, i bastant bé (molts d'infants sempre repeteixen). A mesura que van acabant, i sense esperar als altres, es van aixecant per a què els hi llevi el baberai, els ajudi a rentar-se la boca i les mans i la tutora els posa el bolquer per a la migdiada (els que ho necessitin). Els qui no, fan un pipí.

Els llits elàstics ja estan col·locats en terra, ja que la tutora els col·loca abans de dinar. Aleshores, es van tombant. Quan tots els infants han acabat de menjar, s'han rentat i han fet pipí, es tomben. Jo els tapo amb edredons. Es queden adormits de seguida. I dormen des de que acaben de dinar (normalment 12:30), fins les 15:00 (hora en què jo ja me'n vaig).

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Una vegada al mes, es reuniexen les tutores d'aula de 0-1, d' 1-2, d' 2-3 i la de l'aula mixta (infants d'1, 2 i 3 anys mesclats) amb la coordinadora. Decideixen què fer cada dia del mes següent i com fer-ho. Després cada tutora té llibertat per fer-ho com vulgui, dins d'uns límits. Jo personalment vaig assistir a aquesta reunió, i decidiren això, però no comentaren res de l'avaluació. La tutora d'aula tampoc m'ha comentat res sobre l'avaluació, encara que des de que he començat només hem fet una fitxa per coloretjar.

A l'hora d'avaluar als infants, ho fan mitjançant una avaluació inicial, procedimental i final, com cada mestra cregui convenient, sempre dins uns límits.

Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Tenen poques rutines, ja que no fan el típic “bon dia”, ni canten cançons per a un fi determinat (ni abans de menjar, ni després, ni abans de surtir al pati). Les rutines són, bàsicament, rentar-se les mans i fer pipí abans i després de menjar. Fer la migdiada cada dia als seus llits elàstics individuals, i al aixecar-se, posar-se les sabates, fer un pipí i sortir al pati una altra vegada.

Les aules estan organitzades amb taules petites (de 4 alumnes cada una), i la mestra les organitza cada dia en funció de les necessitats del moment. Tenen un espai gros, buit (on posen els llits per dormir), on també poden fer qualque activitat que requereixi una rotllana. La meva aula específicament, només té el racó del cançoner, on hi ha un armari amb panderetas i una estora al sostre. Els altres espais tenen joguines sense ordenació, mesclades a calaixos. Les parets estan quasi buides, tans sols tenen un hipopòtam pintat a un paper, el racó del cançoner i un espai reservat per a les feines dels infants (però està buit, només posa el títol). A l'altra banda de l'aula, trobam els penjadors dels infants. A un cantó de l'aula, tenen la mascota de l'aula (una tortuga d'aigua), i l'altra mascota (un peluix d'un mono): na Chita.

Al sortir de la meva aula, sortim al passadís, on donen totes les aules. Aquest passadís té dues taules amb cadires, i a l'altra banda, trobam la porta del pati.

El pati és gran, i amb sostre tou a determinades zones. Té un tobogan i una caseta de plàstic. També tenen bicicletes. Al mateix pati disposa d'un bany que la mestra obri cada vegada que un infant vol anar-hi. També té una petita zona verda amb arbres fruitals, però està tancada i els alumnes no hi poden accedir.

L'horari de la jornada escolar está fet i penjat a l'aula, encara que fixant-me, no es segueix molt. De 7:30 a 10 és l'entrada dels infants. A les 10 és joc lliure, i a las 10:15 es berena. A las 10:30 fan psicomotricitat uns dies, d'altres tallers, altres dies fan una fitxa, i altres fan música. A les 11 surten al pati fins les 12. De 12 a 12:30 és la preparació per al dinar, i de 12:30 a 1 dinen. De 1 a 3 dormen. No se sol seguir l'horari d'aula, només l'horari de pati, de berenar i de psicomotricitat, ja que l'aula li toca cada dia a una aula diferent i no poden deixar passar el dia. L'horari s'intenta seguir, però s'adeqüa a les necessitats del moment.

La decisió de què fer, com organitzar l'aula, i les rutines és de la mestra tutora d'aula, ja que la meva aula es molt diferent de la de 1-2 per exemple, tant en estructuració d'espais, com en preparació d'activitats. El ritme i els gustos dels infants també influeixen, ja que, quan no volen pintar, no els obliguen (es deixa l'activitat pel dia següent).

Quan sorgeix qualque problema ho solucionen entre les mestres, per exemple, l'altre dia a l'aula d'1-2 els hi tocava fer psicomotricitat, però com havien de fer una altra cosa aquel dia més important, quedaren entre aquella mestra i la meva tutora d'aula, en intercanviar-se el dia de psicomotricitat, doncs, nosaltres vam fer psicomotricitat dilluns i ells els dijous. Quan sorgeix un problema més greu, s'informa a la coordinadora i s'intenta arribar a un consens.

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen molt junts. A l'hora de jugar lliurement ja es pot observar com juguen amb grupets i és molt inusual veure a qualque infant jugar tot sol. Si fan construcciones, la fan entre 3 o 4 infants i si es disfressen, fan joc simbòlic entre uns quants infants. A l'hora del pati, si agafen les bicicletes, sempre van de dos en dos, fan carreres o es xoquen. Si juguen a la caseta, sempre hi ha uns quants infants a dedins i uns quants a defora espantant als de dedins. Si juguen a treure terra per les voreretes del cèrcol on hi ha els arbres fruitals, sempre són uns quants que la treuen i la tiren per sobre dels altres. Xerren bastant entre ells. Sempre hi ha baralles, i es solen pegar bastant (es tiren dels cabells, s'empenyen), però ja són ells mateixos que s'apropen a l'altre i li fan una besada quan saben que ho han fet malament. 

Com interactuen amb el mestre/a?

La mestra sempre està molt present a les seves actuacions. Qualque cosa que fan, avisen a la mestra per a què els miri, i si sorgeix qualque baralla o contratemps, són ells mateixos els qui la criden per a que resolgui el conflicte. Qua arrib jo, interactúen molt amb jo, però quan ella és present, sempre la tenen molt en compte. Sobretot ho fan verbalment, encara que fan moltes mostres d'afecte (abraçades, besades, gestos,...). 

Com s’interectua amb les famílies?

Quan els infants arriben, els pares comenten qualque assumpte amb la mestra o simplement deixa als infants i saluda a la mestra, i de seguida se'n va, ja que hi ha molts que s'han d'anar a fer feina. Quan els venen a cercar, és quan hi ha més comunicació. La mestra sol comentar com ha menjat l'infant, si ha fet bé el pipí, si s'ha comportat bé, i com ha dormit. Al mateix temps, els pares tenen ja més temps per demanar coses que els preocupen o els interessen. La comunicació diària i informal amb els pares, és abundant.

A més de comptar a l' aula amb una sèrie de fulles informatives. Una fulla on s'expliquen totes les activitats previstes pel mes, una fulla informativa relacionada amb l'alimentació on s'explica si els infants han menjat bé, regular o mal cada un dels plats, un fulla informativa relacionada amb el momento del vàter on es marca una X si els infants han fet caca o pipí i el material relacionat amb el que han de dur (volquers, tavalloles, crema...) i una nota diària on l'educadora explica el que s'ha fet a l'aula.
Per altra banda al PEC del centre trobam un apartat dedicat explícitament a aquest aspecte, on s'explica que els canals de comunicación entre l'escoleta infantil i la família son diversos:
-Reuniónes con las famílias:
Entrevista inicial i reuniones de grupo

-Atención indvidualizada a las famílias:
Informe de adaptación
Tutorías
Diario-agenda
Servicio psicopedagógico

Otras vías de comunicación:
El intercambio de información: Tiene lugar en las entradas y en las salidas de los niños/as. Es un contacto informal entre padres y educadores que permite una información inmediata y el traspaso de informaciones necesarias.

Nota de aula en el tablón informativo
Actividades mensuales
Menú mensual
Libro de la mascota

Álbum personal
Participación en actividades de aula
Talleres
Colaboración en salidas
Jornada de puertas abiertas
Información escrita para tratar temas generales: Carteles, cartas, circulares...

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Si n'hi ha un perióde d'adaptació pels infants. El pla d'acollida es du a terme durant el procès d'adaptació, un període de temps en el qual l'infant, els pares i les educadores necessiten conéixer-se, habituar-se uns als altres, i establir així un clima de seguretat i confiança. L'organització de l'escoleta s'ha de planificar a l'inici de curs i s'hi ha de contemplar la participació i col·laboració amb les famílies i la flexibilització de l'horari dels infants per facilitar-ne la millor adaptació, comptant sempre amb les possibilitats de les famílies.

Amb els pares: se'ls convoca a una primera reunió amb el coordinador, en el qual els informa de les normes de l'IMEB, els presenta l'educadora dels seus fills, que els mostra l'escoleta, realitza una entrevista inicial per conéixer les dades dels seus fills, i els concerta una primera reunió amb la futura educadora. Se'ls demana que parlin positivament de l'escoleta davant dels seus fills, entrar sempre amb els fills a l'aula de la mà.

Amb els infants: es planifica un calendari d'incorporació progressiva, en funció del ritme d'adaptació de cada infant. Es permet que alguna figura afectiva (pares, germans...) romangui durant el període de temps determinat en l'aula. S'aconsella als infants que portin algun objecte de casa. En el cas del grup dels bebès (0-1)es valora més la participació i presència de la família.

Totes les tutores han de fer el registre intern del període d'adaptació quan s'incorpori un infant nou a l'escoleta. La tutora del curs escolar ha de lliurar els informes d'adaptació durant la primera quinzena del mes de novembre als infants que hagin començat el setembre. Als infants que hagin començat durant el període d'estiu se'ls han de lliurar la primera quinzena de setembre.

Pla d'acollida per a les mestres no n'hi ha.

Les meves pors

1. Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
   
   
   -Sabré canviar un bolquer?
   -Confiaran amb mi les famílies?
   -Sabré definitivament si es això el que vull ser? O m'arrepentiré d'haver escollit aquesta carrera?
   -Sabré relacionar la teoria donada, amb la meva pràctica educativa?
   -Haurà bona relació amb les mestres de l'escoleta?
   -M'acceptaran els infants?
   -M'agradarà la metodologia de la meva aula?(tindrà relació amb el que ens han explicat)
   -Sabré dur a terme una activitat completa per jo mateixa?
   -Tindré seguretat amb jo mateixa a l'hora d'actuar?
   -Tindré iniciativa?

2. Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.
   
   
   -Sabré definitivament si es això el que vull ser? O m'arrepentiré d'haver escollit aquesta carrera? Crec que això ho aniré saben a poc a poc, a mesura que pasin els dies a l'escoleta. Encara que he de tenir en compte que tal vegada, la metodologia que segueixen en aquesta escoleta no es la meva “ideal”, ni amb la que jo vull treballar en un futur, la qual cosa, no m'ha d'influenciar negativament en aquesta pregunta.
   
   
   -Confiaran amb mi les famílies? Crec que, en un principi les families poden pensar que sóc nova en això, i pensar que no sé el suficient com per poder informar-los o fer qualque valoració, però poc a poc, i a mesura que pasen les setmanes, cada vegada confiaran més en jo, em preguntaran més coses, i es fiaran del meu criteri.
   
   
   -M'acceptaran els infants? Crec que aquesta pregunta se la fan totes les meves companyes, ja que és una gran por que podem tenir, però no ens podem oblidar que els infants tot d'una agafen confiança i es duen bé amb qualsevol persona, sempre i quan entrem en el seu context de manera relaxada i sense envaïr el seu espai i les seves coses. Després dels primers dies, puc afirmar que els infants ens han acceptat al 100% de les alumnes en pràctiques, i ja des del primer dia, fóren ells els que s'aproparen a jo i em demanaren coses, em donaven juguetes per jugar amb jo, etc...
   
   
   Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

2. Crec que amb el pas de període de pràctiques, podré contestar a aquestes preguntes que ara em faig. A poc a poc, m'adonaré de que algunes pors eren infundamentades i d'altres que tenien un poc més de fundamentació i coherència.

Quin tipus de mestra vull ser?

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

-Bona escolta

-Gran comprensivitat

-Empatia

-Dulçura

-Carinyós

-Original

-Imaginatiu

-Divertit

-Observador

-Gran pintor

-Facilitat per cantar

-Humà

-Optimista

-Exigents

-Gran intèrpret

-Respecte

-Planificador i organitzat

-Paciència

-Fer de model

-Tractar a tots els infants per igual

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

En la meva opinió, crec que sí que són diferents, ja que les necessitats dels infants són diferents, i per tant la nostra actitud envers això, ha de ser diferent.

Les característiques són semblants en el sentit de ser imaginatiu, creatiu i original per proposar les activitats, i ser divertit i pacient a l'hora de dur-les a terme. Però a l'hora de interpretar els sentiments o els plors són diferents, ja que els infants de 0-3 expressen el que senten a través d'expressions facials, corporals, plors...i és bàsic saber interpretar el que l'infant ens demana. En canvi els infants de 3-6 ja saben xerrar i s'expressen més a través de la paraula, aleshores, la capacitat bàsica en aquesta etapa seria l'escolta.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

1. 1. 
      

      SEMBLANCES

      DIFERÈNCIES

      -Comprensivitat -Carinyosa -Molt divertida -Gran pintora -Facilitat per cantar -És molt humana -Optimista

      -Falta capacitat d'escolta -No els tracta amb una dulçura especial -No és molt empàtica amb ells -No és excessivament observadora -No és gens exigent -No s'esforça en interpretar les expressions i emocions -A vegades no mostra molt de respecte per les famílies dels seus alumnes, fent comentaris sobre aquests davant dels mateixos infants -No és molt organitzada, ni segueix pautes fixes, encara que té tot el que s'ha de fer molt planificat -No té paciència amb els infants que donen més problema -No crec que faci de model per als infants -No tracta a tots els infants per igual (té a una nina aferrada tot el dia, i el tracte cap a ella és sempre preferent)

   2. Quin tipus de mestre vols ser? 
      
      
      
      
      Vull apropar-me molt a les meves característiques de mestra ideal. Vull ser una mestra molt pacient i comprensiva, que sigui capaç d'escoltar els infants, i de saber interpretar el que em volen dir. També vull ser molt organitzada i sobretot original, creativa i divertida, per què, encara que romangui 20 anys a la mateixa aula, sigui capaç de crear i proposar activitats diferents i no caure en la monotonia que moltes vegades senten les mestres quan ja fa anys que fan classe. M'agradaria ser pacient, ja que moltes vegades aquesta monotonia, fa caure en una impaciència, que pot crispar als infants i inclús a la pròpia mestra, ja que quan els infants et noten impacient i nerviosa, ell també es mostraran així, aleshores hem de tenir ben present que les nostres actituds i emocions són molt fàcils de contagiar als infants, i si nosaltres ens mostram tranquil·ls, pacients i comprensius, tindrem qualque cosa guanyada; probablement, sigui un factor bàsic en el seu estat d'ànim.
   Vull ser observadora, ja que és la clau per detectar possibles futurs problemes i per anticipar-se a segons quines situacions. També vull ser propera als infants, fer-los sentir que m`ho poden contar tot, crear un context de confiança i amor amb els meus alumnes, perquè anar a l'escola sigui una cosa alegre, i mai per plorar o posar-se trist.
   També vull ser exigent, per inculcar als meus alumnes que no ens hem de conformar amb qualsevol cosa, i treballar basant-me en una pedagogia de l'esforç, fer-los donar-se compta que les coses es consegueixen amb esforç, i aquest, sempre té la seva recompensa.
   Vull ser molt autocrítica amb el meu treball, i anar evolucionant i autoformant-me al llarg dels anys.
   
   
   3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
      
      
   Aquest concepte no és que hagi anat evolucionant al llarg del cursos, sino que s'ha anat conformant al llarg de tota la carrera y de totes les experiències viscudes. Sempre he tengut la idea de que un mestre ha de ser original, pacient i creatiu, i aquest concepte reduït ha anat engreixant a mesura que anava a classe, arrel de les explicacions, de les visites, de les experiències escoltades, i de les encara, poques experiències viscudes.