Projectes de millora

Estic a l'escoleta municipal de Bendinat i el nostre projecte va ésser una suggerència de les mestres, a part d'una evidència bastant grossa a dues de les tres aules en las que hem fet pràctiques. Quan vam arribar, notàrem una falta d'espai viscut. Pareixia com si no hi hagués ningú a aqueixes aules. Per això la nostra millora ha consistir en millorar la qualitat del treball d'hàbits i rutines així com potenciar el treball per racons. No treballaven el bon dia, ni tampoc tenien racons definits sino racons on tot el material estaba junt, ja sigui de cuineta, de pepes o de construcció. Per aquest motiu vam decidir fer unes millores, sobre tot a l'aula 2-3 i mixta (a l'aula 1-2 treballàven el bon dia, així com els racons, es notava una notòria diferència).

Per això vam treballar els hàbits i les rutines:

-Creant un plafó del "bon dia" per tal de treballar amb els infants el tema de la identitat. Els infants es reconeixen a les seves fotografies i a més a més tenen la mascota d'aula com a identitat grupal. També hem introduït a l'aula dels grans el treball de les emocions dins el mateix plafó (estem trists o contents). Véiem bàsic la introducció d'aquesta millora dins l'aula ja que és un ritual bàsic per a l'arribada dels infants,

-Creant el plafó sobre el temps que fa els infants reconeixen el tems meteorològic, es fixen en el seu entorn dia a dia.

Per treballar el joc per racons:

-Vàrem fer el racó de la cuineta a l'aula mixta i la 2-3, per fomentar el joc simbòlic sobretot a la dels grans, i jugar cooperativament a l'altra.

-Racó de pepes a l'aula mixta i la 1-2, per tal de poder treballar el control d'esfínters a aquesta darrera, i treballar el joc simbòlic a la mixta.

Aquestes millores han agradat unes més que altres, i ho podem fer evident perquè hi ha racons utilitzats dues vegades, i per altra banda hi ha plafons emprats quasi cada dia.

Pel que fa a l'avaluació hem realitzat notes descriptives (diari) i fulls de control a més de veure les clares evidències dels infants dia a dia.

Fent aquest treball ens hem pogut donar compte d'una cosa molt important, i és que per fer una millora no és vital el suport econòmic. Amb ganes del personal docent, i la il·lusió i implicació de les famílies es poden fer coses molt interessants així com millorar la qualitat educativa que aportam als infants.

Tenim il·lusió i esperam que aquesta feina nostra romangui en el temps, però per motius de privatització a l'estiu i per canvi d'aules de les mestres, creim que això s'acaba aquí.

Pel que fa als altres projectes...

El projecte família-escola em va semblar interessant a la vegada que, alarmant el fet que no hi hagi una bona relació amb les famílies ja que son una de les parts vitals a la comunitat educativa per a que tot marxi bé.

L'altre grup amb el mateix projecte m'ha cridat molt l'atenció el fet de que hi hagi pares que no contin contes als seus infants, així com m'ha parescut fantàstic la feinada que han fet, ja que és una feina contínua i no és fàcil reunir als pares per a que t'escoltin i col·laborin en les activitats. Els donc l'enhorabona.

Crec que aquests dos projectes en el meu centre seria difícil o impossible d'incorporar; d'una banda les relacions no són exemplars però hi ha comunicació diària entre les famílies i les educadores, i per altra banda són bastant “pasotas” i seria una mica complicat reunir a les famílies per fer aquestes sessions ja que fa poc va haver una reunió i no vam poder anar molts de pares, ja que tots fan feina.

El projecte del pati em va semblar espectacular, i m'hagués agradat fer-ho a la meva escoleta. Els patis es podem millorar bastant, sobre tot l'oferta de material donat als infants. Crec que hagués estat possible (llevat sel suport econòmic). És un dels projectes més complicats ja que suposa una despesa econòmica, però a la vegada és un dels més bonics, ja que el moment del pati crec que és molt important i debem mirar molt prim el material que oferim i la manera en què l'oferim en aquest moment de la jornada.

El projecte dels materials naturals m'ha semblat molt interessant per als infants, ja que l'experimentació del món que els envolta és un dels aprenentatges més rics. M'ha parescut interessant (per part dels dos grups) la manera tan atractiva que tenen de presentar el material. És interessant ja que els infants es troben envoltats de materials de plàstic i molt poc de material polisensorial o natural per poder experimentar (llevat dels tallers puntuals d'experimentació), fent aquesta una cosa puntual i no una cosa natural de cada dia.

Crec que a la meva escoleta no seria possible realitzar aquest projecte ja que les educadores tenen una por grandísima a que els infants s'embrutin i a preparar activitats laborioses que després tenen feina tant de preparació de l'escenari com de ordenar i recollir-lo.

En quant al projecte de la psicomotricitat, m'ha parescut tan interessant, potser perquè la sala de psicomotricitat a la nostra escoleta és pèssima, i les pròpies educadores ho diuen, però com suposa una despesa econòmica, nosaltres no el vam poder dur a terme com el nostre projecte de millora.

M'ha cridat l'atenció (també quan vaig arribar a la meva escoleta) el fet de que moltes educadores no estan ben formades en el tema (no estic pressumint ni molt menys) sino que ni tan sols saben el que jo bonament he pogut aprendre en els tres anys de carrera, com per exemple que són necessaris diferents espais a la sala (representació, bot,...) i sobretot el fet de que antes no llevàssin les sabates per fer l'activitat. Em pareix que la psicomotricitat és com l'educació física a l'institut: se'l dóna la mínima importància i s'hi ha una cosa millor a fer, la psicomotricitat és el primer que es lleva.

Finalment, afegir que he après que tot es poc millorar amb una mica de ganes, imaginació, il·lusió i implicació, però no tans sols de la persona que dur a terme el projecte, sino de tota la comunitat educativa per a que aquest canvi romangui en el temps.