Concepte d'infant

Un infant és l'inici de la nostra creació, és la persona en el seu estat més pur, clar i sincer. El desenvolupament d'aquest infant en tots els seus nivells és la clau per a la seva etapa adulta.

Un infants és abans de tot, un ésser humà, però per a jo, és l'estat més especial que té l'ésser humà. És el moment de la vida en què una joguina rompuda serà la major de les preocupacions, en què tots som sincers, no deixam lloc per a l'engany ni la hipocresia tan comú en el nostre món dels adults. Els infants són criatures envidiables en tots els seus aspectes. Són l'expressió més pura de les emocions humanes, en què no hi ha rencor, falsedat ni cap tipus de maldat. És un ésser totalment bondadós, que no té la capacitat d'ocultar coses, d'ocultar la veritat, no té tampoc capacitat d'enganar, encara que sí tengui capacitat per no dir la veritat, la seva cara, és el mirall de la seva ànima, pero això pens que és l'estat més pur en què una persona ho estarà mai. És la inocència en forma de persona. Un infant juga tot el dia, i si no ho fa, és per qualque motiu, però podria jugar tot el dia, és el signe més clar de que un infant, és un infant. I així aprenen, treguent el suc de tots els seus jocs, per insignificants que pareguin per als adults.

Per això pens que potser l'estat o moment de la vida en què més feliços hem estat, i curiosament, del que menys ens recordam.

I la manera com ens desenvolupem quan som infants, en tots els nostres sentits, serà clau en la nostra formació com a persones, i per tant, tot el que envolta a aquest moment de la vida és esencial per a la persona; les persones que envolten l'infant, la manera com tracten aquestes persones a l'infant, els espais que oferim, la manera com els oferim, què ensenyam, com ensenyam, quan ensenyam, perquè ensenyam, etc...Per això l'etapa d'educació infantil crec que és un servei molt essencial per a la comunitat, ja que les mestres podem tenir una determinació bàsica i fonamental en el desenvolupament de les persones. Sens dubte, una gran responsabilitat, i a la vegada un gran repte, que pot esdevenir molt gratificant a nivell professional, i sobretot, personal.

La meva imatge de infància, es basa en què, cada infant té unes necessitats diferents, uns nivells de desenvolupament en tots els seus sentits, diferents també, i unes costums diferents, per lo que el tracte cap a ells, crec que també ha de ésser diferent. Per exemple, a la meva escoleta de práctiques es dorm a una hora determinada, i es dina a una altra, i tots fan la mateixa fitxa al mateix temps, i de la mataixa manera, però el que no es té en compte són  les individualitats, es té una imatge individualitzada de l'alumne, cosa que, no hi estic d'acord, encara que sé que fer-ho d'una altra forma, potser molt difícil, i fins i tot utòpic, ja que la societat, els pares, els horaris, el ritme de cada dia, etc...ens demana una certa estabilitat, que no és compatible amb l'atenció tan individualitzada com jo voldria