Centre d'educació infantil

Com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

L'escoleta a la que aniré a fer pràctiques me la imaginava molt gran a nivell físic. A nivell pedagògic me la imaginava molt semblant a la teoria que ens han explicat a classe durant aquests tres anys de carrera. Pensava que era una escoleta el més semblant a aquest ideal que ens han fet imaginar a la universitat, amb activitats amb sentit, consensuades amb els infants, donant-los la major autonomia possible en aquestes. Una escoleta constructivista en tots els seus sentits, donant i respetant els ritmes dels infants en tot moment, fent-los protagonistes del seu aprenentatge, i amb tot moment amb l'atenció, ajuda i guia de l'adult.

 Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Pens que l'escoleta 0-3 està més pensada per crear un clima molt afectiu, molt càl·lid, d'afecte i amor per als infants, ja que la majoria d'ells és la primera vegada que se separen dels seus pares per primera vegada (a excepció de la família), i això és un aconteixement molt important en la vida d'una infant, ja que passen molta d'angoixa, moltes ports i moltes males estones per aquesta dolorosa separació. Per això l'escoleta 0-3 ha d'ésser el més càl·lida, propera i afectiva possible, creant espais i rutines que aixì ho denotin. Com per exemple fer la migdiada a llitets individuals, deixar als infants que emportin els seus objectes personals, ésser molt carinyós amb ells, crear expais d'intimitat i seguretat, etc, etc.. Al contrari de l'escoleta de 3-6, que encara que ha d'ésser propera, i que també hi haurà infants que serà la primera vegada que es separin dels seus pares, crec que la mayoria tenen un poc més superada la separació, els bolquers, la parla, i moltes altres coses indispensables i molt importants en la vida d'una persona que ja s'han format. Però hem de tenir en compte que a l'escoleta 0-3 escoltarem les primeres paraules, veurem el primer pipí al vàter d'un infant, haurem de tenir molta cura i afecte a l'hora del canvi de volquers i el conseqüent control d'esfínters, veurem les primeres passes, les primeres bregues, les primeres “amistats” o millor dit, relacions entre iguals, els primers jocs, etc, etc..Per això l'escoleta 0-3 ha d'estar preparada tant pedagògicament, com físicament per a viure aquests moments tan importants i decissius de la vida dels seus alumnes, i en general, de qualsevol persona, ja que no oblidem que segons com siguin i es desenvolupin aquestes, els infants desenvoluparan un tipus de comportaments i personalitat o una altra.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L'acollida ha estat una mica diferent del que em pensava. Quan vaig arribar, els infants que ja havien arribat i la mestra estaven al final de l'aula. A mesura que arribàven els infants, s'acostaven a jo, i començàven a jugar amb jo com si em coneguéssin de tota la vida. Em va sorprendre que la mestra no em presentés ni als infants ni als pares que anàven deixant als infants a l'aula, tal vegada per què volia que ho fés jo, no ho sé. Per altra banda, també m'ha sorprès la diferència de reaccions en els infants; uns juguen amb jo des del primer minut, i d'altres encara no s'acosten massa a jo, ni em diuen paraula. A nivell d'aula, en general, la meva acollida ha estat decepcionant, ja que, a part de no presentar-me als infants ni als pares, des del primer dia la mestra de la meva aula em va encomanar una gran feina que crec que és feina seva (ja que l'aula la té casi buida), no fan bon dia, i per això em va encomanar que fés jo el mural del bon dia, el de la família, el de quin temps fa, el de com és el meu estat d'ànim i el racó de la cuineta. Tot això, jo tota sola, segons el meu criteri, i la veritat que em vaig quedar molt sorpresa negativament.

La mestra tampoc fa molt d'exemple per als infants, menja llepolies i els hi dona cada dia per berenar i tampoc usa un llenguatge adequat. Em va sorprendre també la gran quantitat de crits que els hi fan als infants, i l'escasa autonomia a l'hora de fer el ritual de menjar en general.

En definitiva, em queden moltes coses per veure, crec. M'agradaria veure moltes activitats interessants que ells fan, qualque sortida i com progressivament els infants em vagin coneixent i familiartizant en jo.