Una jornada a l'escoleta

Què fan en un dia típic els infants?

Quan arrib a les 9 del dematí, els infants de la meva aula, i els de l'aula de devora (la mixta), estan al passadís ja que la majoria es queden a matinet. Són amb la mestra que li toca matinet aquell determinat dia.

Com l'horari d'entrada d'infants és fins les 10, Na Marina (l'alumna de pràctiques de l'aula mixta) i jo, ens quedam al càrrec dels infants fins aquesta hora. Mentres tant les dues mestres es queden amb nosaltres, aprofitant per fer altres feines seves. Els infants juguen lliurement (a vegades, amb disfresses al passadís, altres amb peçes de construcció o a racons a l'aula mixta...). A les 10 anam amb tots els infants junts, a l'aula mixta (quan som al passadís), on segueixen jugant lliurement, fins que berenen (normalment un tros de fruita o un poc de suc).

Quan acaben de berenar, els dies que hi ha un anniversari, ho celebram tots plegats fins l'hora del pati. Quan no hi ha cap esdeveniment important, nosaltres ens anam a la nostra aula, i ells es queden a la seva. En aquest moment els infants fan l'activitat programada (alguns dies psicomotricitat, altres emplenar qualque fitxa, altres contar un conte, altres cantar...).

Quan acaben de fer aquesta activitat, surten al pati, una altra vegada l'aula mixta i la meva plegades. Al pati ens quedam na Marina i jo vigilant i les altres mestres (a vegades es turnen per anar a berenar).

De 11 a 12 és el pati. Quan aquest acaba, els infants de l'aula mixta se'n van a la seva aula, i els infants 2-3 ens anam a la nostra. És l'hora de rentar-se les mans per dinar. Vaig cridant als infants de 2 en 2 i els ajud a rentar-se les mans i a fer un pipí. Quan tots s'han rentat les mans, s'aseuen a les cadires de l'aula, i els hi pós el baberai. Arriba la cuinera amb el menjar, i va posant el menjar als plats, i jo els serveixo a la taula. Els infants començen a menjar a mesura que els hi pós el menjar a la taula. Així amb el primer i segon plat, i amb el postre (no s'esperen per començar a menjar). Menjen ells tots sols, i bastant bé (molts d'infants sempre repeteixen). A mesura que van acabant, i sense esperar als altres, es van aixecant per a què els hi llevi el baberai, els ajudi a rentar-se la boca i les mans i la tutora els posa el bolquer per a la migdiada (els que ho necessitin). Els qui no, fan un pipí.

Els llits elàstics ja estan col·locats en terra, ja que la tutora els col·loca abans de dinar. Aleshores, es van tombant. Quan tots els infants han acabat de menjar, s'han rentat i han fet pipí, es tomben. Jo els tapo amb edredons. Es queden adormits de seguida. I dormen des de que acaben de dinar (normalment 12:30), fins les 15:00 (hora en què jo ja me'n vaig).

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Una vegada al mes, es reuniexen les tutores d'aula de 0-1, d' 1-2, d' 2-3 i la de l'aula mixta (infants d'1, 2 i 3 anys mesclats) amb la coordinadora. Decideixen què fer cada dia del mes següent i com fer-ho. Després cada tutora té llibertat per fer-ho com vulgui, dins d'uns límits. Jo personalment vaig assistir a aquesta reunió, i decidiren això, però no comentaren res de l'avaluació. La tutora d'aula tampoc m'ha comentat res sobre l'avaluació, encara que des de que he començat només hem fet una fitxa per coloretjar.

A l'hora d'avaluar als infants, ho fan mitjançant una avaluació inicial, procedimental i final, com cada mestra cregui convenient, sempre dins uns límits.

Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Tenen poques rutines, ja que no fan el típic “bon dia”, ni canten cançons per a un fi determinat (ni abans de menjar, ni després, ni abans de surtir al pati). Les rutines són, bàsicament, rentar-se les mans i fer pipí abans i després de menjar. Fer la migdiada cada dia als seus llits elàstics individuals, i al aixecar-se, posar-se les sabates, fer un pipí i sortir al pati una altra vegada.

Les aules estan organitzades amb taules petites (de 4 alumnes cada una), i la mestra les organitza cada dia en funció de les necessitats del moment. Tenen un espai gros, buit (on posen els llits per dormir), on també poden fer qualque activitat que requereixi una rotllana. La meva aula específicament, només té el racó del cançoner, on hi ha un armari amb panderetas i una estora al sostre. Els altres espais tenen joguines sense ordenació, mesclades a calaixos. Les parets estan quasi buides, tans sols tenen un hipopòtam pintat a un paper, el racó del cançoner i un espai reservat per a les feines dels infants (però està buit, només posa el títol). A l'altra banda de l'aula, trobam els penjadors dels infants. A un cantó de l'aula, tenen la mascota de l'aula (una tortuga d'aigua), i l'altra mascota (un peluix d'un mono): na Chita.

Al sortir de la meva aula, sortim al passadís, on donen totes les aules. Aquest passadís té dues taules amb cadires, i a l'altra banda, trobam la porta del pati.

El pati és gran, i amb sostre tou a determinades zones. Té un tobogan i una caseta de plàstic. També tenen bicicletes. Al mateix pati disposa d'un bany que la mestra obri cada vegada que un infant vol anar-hi. També té una petita zona verda amb arbres fruitals, però està tancada i els alumnes no hi poden accedir.

L'horari de la jornada escolar está fet i penjat a l'aula, encara que fixant-me, no es segueix molt. De 7:30 a 10 és l'entrada dels infants. A les 10 és joc lliure, i a las 10:15 es berena. A las 10:30 fan psicomotricitat uns dies, d'altres tallers, altres dies fan una fitxa, i altres fan música. A les 11 surten al pati fins les 12. De 12 a 12:30 és la preparació per al dinar, i de 12:30 a 1 dinen. De 1 a 3 dormen. No se sol seguir l'horari d'aula, només l'horari de pati, de berenar i de psicomotricitat, ja que l'aula li toca cada dia a una aula diferent i no poden deixar passar el dia. L'horari s'intenta seguir, però s'adeqüa a les necessitats del moment.

La decisió de què fer, com organitzar l'aula, i les rutines és de la mestra tutora d'aula, ja que la meva aula es molt diferent de la de 1-2 per exemple, tant en estructuració d'espais, com en preparació d'activitats. El ritme i els gustos dels infants també influeixen, ja que, quan no volen pintar, no els obliguen (es deixa l'activitat pel dia següent).

Quan sorgeix qualque problema ho solucionen entre les mestres, per exemple, l'altre dia a l'aula d'1-2 els hi tocava fer psicomotricitat, però com havien de fer una altra cosa aquel dia més important, quedaren entre aquella mestra i la meva tutora d'aula, en intercanviar-se el dia de psicomotricitat, doncs, nosaltres vam fer psicomotricitat dilluns i ells els dijous. Quan sorgeix un problema més greu, s'informa a la coordinadora i s'intenta arribar a un consens.

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen molt junts. A l'hora de jugar lliurement ja es pot observar com juguen amb grupets i és molt inusual veure a qualque infant jugar tot sol. Si fan construcciones, la fan entre 3 o 4 infants i si es disfressen, fan joc simbòlic entre uns quants infants. A l'hora del pati, si agafen les bicicletes, sempre van de dos en dos, fan carreres o es xoquen. Si juguen a la caseta, sempre hi ha uns quants infants a dedins i uns quants a defora espantant als de dedins. Si juguen a treure terra per les voreretes del cèrcol on hi ha els arbres fruitals, sempre són uns quants que la treuen i la tiren per sobre dels altres. Xerren bastant entre ells. Sempre hi ha baralles, i es solen pegar bastant (es tiren dels cabells, s'empenyen), però ja són ells mateixos que s'apropen a l'altre i li fan una besada quan saben que ho han fet malament. 

Com interactuen amb el mestre/a?

La mestra sempre està molt present a les seves actuacions. Qualque cosa que fan, avisen a la mestra per a què els miri, i si sorgeix qualque baralla o contratemps, són ells mateixos els qui la criden per a que resolgui el conflicte. Qua arrib jo, interactúen molt amb jo, però quan ella és present, sempre la tenen molt en compte. Sobretot ho fan verbalment, encara que fan moltes mostres d'afecte (abraçades, besades, gestos,...). 

Com s’interectua amb les famílies?

Quan els infants arriben, els pares comenten qualque assumpte amb la mestra o simplement deixa als infants i saluda a la mestra, i de seguida se'n va, ja que hi ha molts que s'han d'anar a fer feina. Quan els venen a cercar, és quan hi ha més comunicació. La mestra sol comentar com ha menjat l'infant, si ha fet bé el pipí, si s'ha comportat bé, i com ha dormit. Al mateix temps, els pares tenen ja més temps per demanar coses que els preocupen o els interessen. La comunicació diària i informal amb els pares, és abundant.

A més de comptar a l' aula amb una sèrie de fulles informatives. Una fulla on s'expliquen totes les activitats previstes pel mes, una fulla informativa relacionada amb l'alimentació on s'explica si els infants han menjat bé, regular o mal cada un dels plats, un fulla informativa relacionada amb el momento del vàter on es marca una X si els infants han fet caca o pipí i el material relacionat amb el que han de dur (volquers, tavalloles, crema...) i una nota diària on l'educadora explica el que s'ha fet a l'aula.
Per altra banda al PEC del centre trobam un apartat dedicat explícitament a aquest aspecte, on s'explica que els canals de comunicación entre l'escoleta infantil i la família son diversos:
-Reuniónes con las famílias:
Entrevista inicial i reuniones de grupo

-Atención indvidualizada a las famílias:
Informe de adaptación
Tutorías
Diario-agenda
Servicio psicopedagógico

Otras vías de comunicación:
El intercambio de información: Tiene lugar en las entradas y en las salidas de los niños/as. Es un contacto informal entre padres y educadores que permite una información inmediata y el traspaso de informaciones necesarias.

Nota de aula en el tablón informativo
Actividades mensuales
Menú mensual
Libro de la mascota

Álbum personal
Participación en actividades de aula
Talleres
Colaboración en salidas
Jornada de puertas abiertas
Información escrita para tratar temas generales: Carteles, cartas, circulares...

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Si n'hi ha un perióde d'adaptació pels infants. El pla d'acollida es du a terme durant el procès d'adaptació, un període de temps en el qual l'infant, els pares i les educadores necessiten conéixer-se, habituar-se uns als altres, i establir així un clima de seguretat i confiança. L'organització de l'escoleta s'ha de planificar a l'inici de curs i s'hi ha de contemplar la participació i col·laboració amb les famílies i la flexibilització de l'horari dels infants per facilitar-ne la millor adaptació, comptant sempre amb les possibilitats de les famílies.

Amb els pares: se'ls convoca a una primera reunió amb el coordinador, en el qual els informa de les normes de l'IMEB, els presenta l'educadora dels seus fills, que els mostra l'escoleta, realitza una entrevista inicial per conéixer les dades dels seus fills, i els concerta una primera reunió amb la futura educadora. Se'ls demana que parlin positivament de l'escoleta davant dels seus fills, entrar sempre amb els fills a l'aula de la mà.

Amb els infants: es planifica un calendari d'incorporació progressiva, en funció del ritme d'adaptació de cada infant. Es permet que alguna figura afectiva (pares, germans...) romangui durant el període de temps determinat en l'aula. S'aconsella als infants que portin algun objecte de casa. En el cas del grup dels bebès (0-1)es valora més la participació i presència de la família.

Totes les tutores han de fer el registre intern del període d'adaptació quan s'incorpori un infant nou a l'escoleta. La tutora del curs escolar ha de lliurar els informes d'adaptació durant la primera quinzena del mes de novembre als infants que hagin començat el setembre. Als infants que hagin començat durant el període d'estiu se'ls han de lliurar la primera quinzena de setembre.

Pla d'acollida per a les mestres no n'hi ha.